algo de nubes
  • Màx: 18.45°
  • Mín: 13.93°
18°

Gener ventós, amb ganes de carrer

Ara donen noms als fenòmens atmosfèrics, hem patit l’Hortènsia, Ignasi... vents fortíssims que feien patir. Vents, onades a la mar, l’hivern d’enguany se’ns fa dur, molt dur i no només pels fenòmens, sobretot per la situació sanitària, social, econòmica, climàtica...

Ja tenim els demòcrates al poder dels EUA, hem vist la parafernàlia de la presa de possessió del President Biden i la Vicepresidenta Harris. Insòlita, sense públic, amb militars als carrers. El senyor Trump ja és a ca seva, se n’ha anat de manera grollera, com ha estat tot el seu mandat. Sense saber perdre, sense assistir al relleu, sense saber acceptar el joc democràtic. Amenaçant en tornar si surt bé dels judicis pendents, ara ja com a ciutadà, cites amb la justícia no només per haver esperonejat l’assalt al Capitoli, també per altres fets com no haver publicat la declaració de renda, i altres malifetes financeres.

Aquest senyor ha aconseguit que les persones d’esquerres veiessin esperançador al Sr. Biden, un moderat dins el partit demòcrata ben enfora de ser radical. Més esperances es dipositen en la seva Vicepresidenta, pel fet de ser dona, la primera que arriba a aquest càrrec, a més de mare índia, per tant d’origen mestís, també novetat en aquest país. Hem vist l’equip governamental, paritari, amb persones d’ètnies diverses, com és la realitat de la població americana.

Hem vist també una nova sortida als carrers dels «restauradors» dels propietaris de bars i restaurants, indignats, crispats, per la situació sanitària, pel tancament dels seus negocis i canalitzant la seva ràbia contra la Presidenta Armengol, com si un relleu a les institucions fos la vareta màgica per solucionar la crisi econòmica i social. Clamen per l’apertura dels seus negocis, sense aturar-se a pensar que és una mesura que estan prenent arreu de l’Estat, a altres comunitats autònomes, a altres països europeus, com Alemanya, França... Una mesura necessària per frenar els contagis, com diuen els experts sanitaris.

Les persones d’esquerres també tenim ganes de sortir al carrer. Motius en tenim molts, i diversos. Per exigir més personal a les Administracions públiques que puguin tramitar de manera eficaç tots els expedients d’ERTOs- expedients de regulació temporal d’ocupació, les demandes d’Ingrés Mínim Vital, també més persones per als Serveis socials municipals, desbordats per les demandes de famílies que necessiten dels doblers públics per sobreviure.

Per reivindicar més valentia a l’hora de parlar amb els responsables ministerials, perquè les Illes Balears necessitem més vacunes, més ajuts, més inversions en la millora de les destrosses fetes pels fenòmens atmosfèrics que tenen nom, com aquells amb noms de Glòria, Hortènsia...

També sortiríem al carrer per un canvi en la despesa pública cap a les pensions, perquè som unes illes que patim una precarietat en l’ocupació que fa que les jubilacions siguin més minses, més pobres, que altres de la resta de l’Estat.

Sortiríem amb ganes per demanar més doblers per als nostres Ajuntaments, per als Consells, per al nostre Govern que tramitaria amb més eficàcia allò que ens pertoca.

En una paraula, per tenir un finançament com ens mereixem com a Comunitat Autònoma que aportam molt a la tresoreria estatal.

Però també sortiríem les dones feministes per reivindicar el nostre 8 de març amb alegria, dient clar i ben fort que no ens aturaran, que ja poden esborrar murals, canviar noms de carrers els de VOX a les institucions, nosaltres continuarem avançant en la lluita per a la vertadera igualtat, amb valentes dones disposades a eliminar la violència masclista, reivindicant les relacions afectives de l’única manera possible, amb respecte, sense domini.

Igualment sortiríem dones i homes junts, per celebrar el 500 aniversari de la revolta de les Germanies, perquè volem commemorar l’alçament del poble contra l’opressió dels poderosos, fa cinc-cents anys, perquè foren els nostres avantpassats que ens donaren l’exemple de lluites per defensar els nostres drets, els agermanats, com els republicans, els demòcrates, perquè hem estat un poble de lluites compartides que ha plantat cara a aquells que tenen la riquesa traient el suc al treball d’altres.

Com veieu sortiríem per molts motius, i no ho feim. Per responsabilitat, perquè formam part de la ciutadania conscient que volem superar la pandèmia amb esperit col·lectiu, solidari, igualitari. Perquè és l’única manera possible, superant l’egoisme, l’individualisme, la ignorància.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.