cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
24°

Eppur si muove!

La necessitat de canviar el model turístic és tan evident que, malgrat les inèrcies sistèmiques, en frase atribuïda a Galileo Galilei, "eppur si muove". És a dir, "i tanmateix, es mou", com ho palesa el document presentat la setmana passada, i intitulat "Propostes per a una transició justa en el sector turístic". Ras i curt, un document d'aquestes característiques, signat per part important del moviment sindical espanyol (CCOO), i el gruix del moviment ecologista (Greenpeace, WWF, Ecologistas en Acción, SEO/BirdLife, i Amigos de la Tierra), té, en si mateix, una importància gens menyspreable.

Però, a més a més, em sembla molt encertat que s'insinuï la necessitat de "fer uns 'comptes' de turisme, avaluant si tots els pressupostos públics que es destinen a les empreses i a les infraestructures per al sector (de transport, de gestió de residus, de depuració d'aigües, entre moltes altres) reverteixen en la població local i en els treballadors, o, més aviat, en les empreses del sector, o si aquests fons no tindrien un rendiment més social si es destinessin a altres àmbits amb ocupació de més qualitat". Coincidesc, també, en la necessitat d'un "full de ruta clar cap a un nou model turístic sostenible ambientalment, diversificat i resilient, amb destinacions turístiques i activitats basades en el compliment de la normativa, la qualitat de l'ocupació, el respecte al territori i a la biodiversitat, i enquadrats en les mesures de reducció d'emissions".

Fins i tot, em sembla que les propostes que fan van en la direcció correcta. Són propostes que, en la seva conjuminació, poden constituir una formulació -malgrat que no ho diguin explícitament- de transició justa envers el decreixement turístic. El nom no fa la cosa, però allò que proposen CCOO i les cinc organitzacions ecologistes va en la lògica decrecionista. Aquesta és, sens dubte, la importància del document que coment. Val a dir que –com bé apunta Antonio Turiel- "la clau d'aquests anys que vivim gira entorn de decidir en quin punt ens detindrem, perquè el decreixement no significa aturar tota l'economia, sinó trobar un nivell de pausa en el qual ens puguem mantenir".

I tanmateix, crec prou constatable que a casa nostra ens manca una proposta sindical-ecologista similar, i adaptada a les realitats turístiques insulars. D'un temps ençà, és clamorosa la manca de discurs –i d’una pràctica- sindical que incorpori al seu corpus discursiu, i a la seva praxi, l'evident necessitat dels límits al creixement turístic. No sempre ha sigut així. A tall d'exemple, a principi de segle –temps era temps!- es podia escoltar, si més no des dels àmbits de CCOO, que "calia desestacionalitzar tenint en compte els límits ecològics". Són altres temps, vivim en situació d'emergència climàtica, i, amb la pandèmia de la covid-19, la nostra total turistització ens ha consolidat, parafrasejant a Ulrich Beck, com a una societat d’alt risc. Afortunadament, encara que sigui amb molta dificultat i més lentitud de la desitjable, eppur si muove!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris