cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 22°
23°

Qui jutja els jutges?

Escric encara corprès per la diferència de tractament que un grapat de mitjans de comunicació han dedicat, primer, a l'acusació de terrorisme contra el membre del CDR Adrià Carrasco i, després, a la retirada de qualsevol acusació per part d'un jutge de Granollers. Adrià Carrasco va ser acusat ni més ni manco que de terrorisme en un dels muntatges policials que es varen orquestrar contra els Comitès de Defensa de la República, organització cívica catalana tractada poc menys que com a grup armat. Els principals diaris del Regne d'Espanya varen tractar la qüestió en portada i donaren per fet que Carrasco era un terrorista. El jove no va tenir més remei que fugir esperitat i va anar a parar, com part del Govern de Catalunya, com el raper Valtònyc i d'altres, a Bèlgica. On, evidentment, no va ser perseguit per ningú. Tres anys després -tres anys d'exili!-, Carrasco ha pogut tornar a ca seua net de pols i palla.

Pocs dies abans, la justícia belga tancava definitivament la carpeta de l'extradició del conseller Lluís Puig. Finalment, la fiscalia d'aquell país va decidir no interposar-hi cap tipus de recurs. Consideren que al Regne d'Espanya Puig no tendria un judici just i, per tant, eixamplen sense data límit l'estada de Puig a Bèlgica. Com a exiliat, evidentment, perquè no ha fugit de ningú, sinó que ha comparegut davant la justícia (belga) cada vegada que hom li ho ha demanat. El jutge Llarena ha perdut la partida, però no dubt que continuarà punyicant per intentar-ne l'extradició.

La setmana passada, seguint en la mateixa onda de fets, es va activar al Parlament europeu la comissió que haurà de decidir sobre el suplicatori contra Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí. La cúpula judicial espanyola vol jutjar-los per la declaració d'independència de l'octubre de 2017. I vol que el Parlament europeu els retiri la immunitat parlamentària. Veurem què diuen. I, suposant que els la retirassin, veurem què en diuen la justícia belga i la britànica, que, al cap i a la fi, tendrien l'última paraula per tornar-los o no al Regne d'Espanya. Des d'aquesta columna, un servidor accepta apostes sobre el tema. Sense el més mínim dubte sobre quin serà el desenllaç.

Demà es comença a emetre per TV3 una coproducció entre aquesta cadena i Euskal Telebista sobre el cas dels joves d'Altsasu: després d'una baralla entre joves del poble i guàrdies civils, els primers varen ser acusats de terrorisme, jutjats i condemnats a dures penes de presó. Amb els anys -perquè han hagut de passar anys!- l'escàndol també va prenent una dimensió europea. Tot plegat també acabarà davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. I torn a acceptar apostes sobre quin serà el resultat. Sense el més mínim dubte sobre el desenllaç.

A partir d'alguns exemples previs, que he trobat que eren del tot necessaris per il·lustrar la qüestió, se'm desvetlla una pregunta que resulta bàsica per a la qualitat de la democràcia espanyola: qui jutja els jutges? Perquè, en tots els casos esmentats, els jutges han actuat en contra de la legislació vigent, en contra del dret internacional, en contra de la Constitució espanyola i en contra del respecte als més elementals drets humans. Com ho han fet en la condemna als presos polítics catalans. Com ho han fet amb els bascos que varen treballar per aconseguir un procés de pau real a Euskadi. Com ho fan fet contra persones com Arnaldo Otegi o Rafa Díez Usubiaga. Quan les més altes esferes del poder judicial actuen contra la democràcia, contra la llei, contra els drets de les persones, com ens en podem defensar? Quins mecanismes té l'Estat per posar a ratlla jutges que actuïn moguts per postures polítiques antidemocràtiques, extremistes, hereves de la dictadura franquista? Qui jutja els jutges? Qui posarà a ratlla els Llarenas, Marchenas, Lamelas, que van absolutament destravats i sense cap contrapès ni cap contrabalança? (Pos entre parèntesis que la divisió de poders, com tothom sap, es basa en el joc de pesos i balances, en què uns poders fan de contrapès dels altres, i en què tothom pot acabar pringant si no fa les coses com pertoca).

Qui li tornarà aquests tres anys d'exili -entre els vint-i-cinc i els vint-i-vuit- a n'Adrià Carrasco? Qui li tornarà tot el que ha patit a na Tamara Carrasco? Qui rescabalarà del seu sofriment el jove madrileny Dani Gallardo, empresonat per donar suport als presos polítics catalans a la seua ciutat natal, condemnat a quatre anys de presó? Quan a Estrasburg diguin que la condemna és improcedent, què li passarà al jutge que l'ha condemnat? Qui li'n demanarà comptes? Què li ha passat a la jutgessa que va condemnar, de manera improcedent, segons el Tribunal d'Estrasburg, Arnaldo Otegi? Davant qui ha hagut de respondre? Com ha respost de la seua condemna injusta, que va tenir diverses persones sis anys a la presó? I els jutges que acusaren Carrasco i li han fet passar tres anys a l'exili -per acabar reconeixent que no hi havia causa-, com compensaran aquest jove d'Esplugues de Llobregat? Bastaran les tres línies del paper que diu que no hi ha cas?

Formalment, el Regne d'Espanya és una democràcia. Però presenta més imperfeccions que bona part de les democràcies vesines. Des del meu punt de vista, la més notable radica en el fet que hi ha un poder que no compta amb contrapesos ni contrabalances, que actua sense cap mena de por que pugui patir cap tipus d'inconvenient si la seua actuació és arbitrària, contrària a la Constitució i directament il·legal. Poden fer el que els roti sense cap temor, perquè ningú no els pot posar a ratlla. Constitueixen, ai las!, una espècie de colp d'estat permanent.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Macià, fa 6 mesos

Ara he llegit que la sèrie s'estrena a TV3 dilluns que ve, dia 18, a les 10 del vespre.

Valoració:3menosmas
Per els intocables, fa 6 mesos

semblen "els intocables de Rudolf Hess". Quina trepa tant negativa que tenim, en un lloc que no hi són per mèrits democràtics.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris