No em vull imaginar com ha de ser la mort d'una mare i més encara si has estat condemnat a viure-la des de l'exili. Antònia Beltran, la mare de Josep Miquel, Valtònyc, ha mort.

Josep Miquel no s'ha pogut acomiadar. Des de juny de 2018 viu exiliat a Bèlgica. L'Audiència Nacional el va condemnar a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona.

No fa gaire dies, en el diari Última Hora varen publicar un article d'opinió on reflexionava sobre el perquè no és parlar d'indultar Valtònyc. La meva conclusió després de repassar, per un costat, els indults concedits per Trump a criminals de guerra, defraudadors i socis de la trama russa; i per altre, el debat generat entorn de l'indult dels presos catalans, era que ningú en parlar perquè no forma part de l'estratègia política. No hi ha un benefici directe.

Fa poques hores, hem vist com la democràcia més antiga del món se sacsejava. Hem vist com el president Trump ha fet servir les xarxes socials per instigar els seus seguidors.

El gener de 2018, George Lakoff, professor de Lingüística a la Universitat de Califòrnia i autor de 'No pensis en un elefant', va detallar les quatre estratègies de Trump a Twitter: el marc preventiu -ser el primer a donar un marc a una idea-, la distracció -desviar l'atenció sobre els assumptes reals-, la desviació -atacar al missatger- i el globus sonda -posar a prova la reacció pública.

El globus sonda s'ha llançat i ha impactat a tot el món. L'hem vist. Ens han deixat veure com assaltaven el Capitoli. Sabien que hi hauria una manifestació i que participaria el grup d'ultradreta Proud Boys. "Us estim", els ha dit Trump i té catorze dies de presidència al davant, si no l'aturen.

Fa poc, a Espanya també es va llançar un globus sonda en forma de carta adreçada al rei. La primera missiva anava signada per 73 comandaments militars retirats de l'Exèrcit que denunciaven les actuacions del "govern socialcomunista". "Per descomptat que és la nostra gent", va dir Vox referint-se als exmilitars. Ho va fer emprant el mateix llenguatge que Trump.

Ara van més enllà. Abascal piula i responsabilitza l'esquerra de l'assalt al Capitoli. Amb aquesta piulada desacredita la democràcia com ho fa Trump.

No és un al·lot que canta un rap, és un dirigent d'un partit polític d'extrema dreta que té 52 diputats.

Potser ha arribat l'hora què les institucions cabdals d'aquest país, i parl d'Espanya, reflexionin sobre la deriva democràtica que vivim i adoptin mesures, o hem d'esperar que Twitter comenci a capar comptes de polítics espanyols.