cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 22°
23°

5 de gener, vuitanta-quatre anys després

L’any 2021 just acaba de començar, avui dimarts 5, nit de Reis, fa vuitanta-quatre anys que n’Aurora Picornell fou assassinada al cementiri de Porreres. És una figura reivindicada, recordada, que ha inspirat manifestacions culturals diverses, des de representacions teatrals fins a actes públics com els que s’han anat celebrant al Teatre del Mar durant anys, primer inspirats pels Joves del Molinar, enguany per Ara Mallorca el proppassat diumenge 3.

L’historiador David Ginard Féron l’ha donada a conèixer Aurora Picornell 1912-1937. De la història al símbol. Edicions Documenta Balear 2016. Una recerca rigorosa sobre aquesta dona comunista, feminista que morí en mans dels botxins feixistes. L’Institut Balear de la Dona, dirigit per na Rosa Cursach Salas, dedicà una exposició sobre n’Aurora, Història i Memòria, comissionada per l’autor de la biografia, aprofitant el dia de les dones el març del 2017. Una exposició que ha anat recorrent diversos pobles de Mallorca i l’any 2019 a la UIB.

Al diari Arabalears del primer cap de setmana d’aquest gener, Antoni Janer Torrens dedicava dues pàgines a la memòria de n’Aurora, i encertadament recordava quan va sortir del túnel del silenci, de les paraules de na Francisca Bosch Bauzà 1932-1992, dirigent del Partit Comunista de les Illes Balears publicades a Nostra Paraula clandestina el gener de 1975 encara viu el dictador.

Va ser gràcies a na Francisca i a un altre dirigent, en Guillem Gayà, el Mestre, que els i les comunistes mallorquins coneguérem la vida de n’Aurora en aquells anys de dura clandestinitat. Una vegada mort en Franco, el 1978 férem el primer homenatge al cementiri de Porreres, a n’Aurora i les Roges del Molinar, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia Pascual Flaquer i Maria, així com Belarmina Gonzàlez Rodríguez, de 22 anys d’aquesta, poca cosa es coneix.

Anys més tard, el 1985 vàrem fundar l’Ateneu popular Aurora Picornell, un grup de comunistes del PCB, partit dels comunistes de Balears, amb l’escriptor Miquel López Crespí, i altres com l’amic desaparegut prematurament Rafel Morales Granell. Impulsàrem un homenatge a n’Aurora, dos anys més tard, i aconseguírem que el batle Ramon Aguiló acceptés posar el seu nom a un carrer de la barriada d’El Molinar. En aquest acte participaren entre altres, Antoni Serra Bauzà, Pep Vílchez, Miquel Ferrà Martorell, en Miquel López Crespí i jo mateixa que vaig presentar-lo. El 1989 va sortir publicat el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà que recuperà els noms de tantes persones represaliades pel dictador, entre elles n’Aurora i les Roges d’El Molinar.

Tots aquests actes i reconeixements han fet que n’Aurora Picornell fos present en la memòria dels comunistes i dels demòcrates illencs, al llarg d’aquests anys. L’any 1993 posaren el seu nom a l’institut d’Ensenyament Secundari del barri de La Soledat de Palma.

L’any 2012 es publicà Aurora Picornell Escrits 1930-36 i altres veus a Mallorca en defensa de les treballadores gràcies a na Magdalena Jaume Adrover, que féu la recerca arxivística, conjuntament amb en Josep Quetglas i na Conxa Calafat que es presentà el 31 de gener del 2013 a la seu d’UGT de Palma. El gener del 2017 va néixer el Col.lectiu Aurora Picornell amb la finalitat de «conèixer i difondre les tradicions i la memòria dels moviments obrer, feminista i popular en tots els temps i circumstàncies però especialment a les Illes Balears» segons els impulsors els esmentats Josep Quetglas i Conxa Calafat.

Han sorgit més iniciatives com deia al principi de l’article, en aquests darrers anys quan s’ha anat coneixent la història amagada de la Segona República 1931-1939, i la dura repressió que patiren en mans dels vencedors de la guerra, aquelles persones que la defensaren fins i tot amb la vida.

Les institucions illenques també han contribuït a la recuperació d’aquesta memòria com és el fet que l’any 2017 el Consell de Mallorca l’anomenàs Filla predilecta, i dos anys més tard va promoure un bust seu al Born del Molinar.

Vuitanta-quatre anys més tard n’Aurora Picornell, les Roges del Molinar i na Belarmina Gonzàlez perviuen en el nostre record. Tenim present les seves idees feministes, de transformació de la societat capitalista. Persones que perderen el bé més preuat, la vida, en defensa de les seves idees enfront de la barbàrie del feixisme. Ens sentim solidàries amb tantes altres dones que continuen el seu exemple, dia a dia, compromeses en la lluita per aconseguir una societat justa, solidària, igualitària, i feminista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris