muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
10°

Continua la persecució política de la llengua catalana

La ceguesa política dels polítics de torn no és d’ara. Això ha passat sempre. Sempre hi ha hagut polítics que, odiant tot el que no fos de Castella, han defensat allò que consideraven propi abans que es perdés, acusant els contraris de voler introduir la seva identitat per esborrar o substituir la castellana. Per tant, varen descobrir que per evitar aquest problema el que s’havia de fer era esborrar la identitat dels adversaris polítics, especialment d’aquells que tenguessin trets identitaris diferents als castellans, ja que aprofitarien aquests per voler separar-se d’ells i no podrien continuar vivint de la seva producció econòmica. Si els adversaris citats no fossin estat productius econòmicament parlant, segurament els haurien enviat a porgar fum.

Ara, després que la llei Celáa intentàs que la llengua castellana no s’interposàs a les llengües identitàries com el català, que per a la seva supervivència necessita esser vehicular a les escoles catalanes, s’han alçat les veus dels dirigents del PP, dels Cs i de Vox, dient que el que es vol és eliminar la llengua castellana, ja que es vol que no sigui llengua vehicular. Es diu i es predica com si això hagués de passar a Castella, i això és mentida. El castellà continuaria essent la llengua vehicular a totes les comunitats que així ho desitjassin, és a dit, a la majoria. Però els dirigents dels partits dretans, erra que erra, no fan altra cosa que acusar el govern central, dient que aquest vol fer fora de l’escola l’idioma castellà. No poden esser més mentiders! S’han acostumat a dir més mentides que frases pronuncien i no es poden aturar. És com si estiguessin drogats. Es veu que dir mentides provoca addicció.

Però això no és d’ara, ni tampoc és només exclusiu dels polítics. Per demostrar això vos transcriuré un fragment del llibre “La persecució política de la llengua catalana” de Francesc Ferrer i Gironès:

“La lluita contra la lliure expansió de la llengua catalana no era pas exclusivament una tasca des polítics o del govern, no. Era una obsessió que comprenia grans sectors de la societat castellana.

El dimecres 5 de gener de 1916 a la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua se celebrà una sessió ordinària a què, a més d’Antoni Maura, director, assistiren els membres següents: Commeleran, Fernández y González, Echegaray, Gerona, Cortazar, Picón, Cavestany, Hinojosa, Rodríguez Marín, Rodríguez Canacido, Alemany, Codera, Cano, Fernández de Bethancourt, Salaregui, Navarro Reverter i Novo. El secretari, Emili Cotarelo, fa constar el que segueix a l’acta d’aquesta sessió: ‘El que suscribe leyó el borrador de una comunicación fué aprobada, en que este Cuerpo Literario expone al Gobierno el abandono que existe en cuanto al empleo de la Lengua Castellana en nuestras escuelas y otros establecimientos de enseñanza’.

Als arxius de la Real Academia Española de la Lengua no hem pogut trobar cap còpia de la carta dirigida al govern liberal –presidit pel comte de Romanones- per Antoni Maura i Montaner en nom de l’Academia, però sabent que era escrita en els termes següents: ‘Excmo, Sr.: La Real Academia Española, encargada de difundir el idioma nacional y de velar por su conservación y pureza, sabe que en muchos lugares de esta Monarquía no se cumplen los preceptos legales a ello atinentes, que son los medios más eficaces para lograr aquellos fines de supremo interès patrio. (...) La Academia, pues, suplica reverentemente a V. E. Que, teniendo presentes la Ley de 9 de septiembre de 1857, vigente en esta parte; el decreto de 26 de febrero de 1875, y otreas muchas disposicions emanades del Ministerio que V. E. Regenta, ordene a todos los encargados de la dirección y enseñanza del idioma como rectores y decanos de las Universidades, directores de Institutos, directores de Escuelas Superiores, de Escuelas Normales y Colegios; Inspectores de Enseñanza y maestros de Escuelas Públicas, que sin contemplación ni disculpa de ningún genero, que no puede haberlas, vigilen y hagan que se cumplan los referidos preceptos legales, único medio de fomentar y unificar el provechoso cultivo de nuestro idioma castellano”.

Queda clar, per tant, que els conservadors de dretes han de continuar amb les seves mentides per intentar que desapareguin totes les llengües que no siguin la castellana.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per fins quan ?, fa 11 mesos

I seguirà mentre no ens hi oposem amb més rotunditat, compromesos al mil per cent.
Potser ens manca consciència del fet en si mateix, o no militem amb prou contundència ?
El fet és que cada pic ens queda menys temps per a reaccionar.

Valoració:2menosmas
Per Macià, fa 11 mesos

"Erra que erra" és una traducció servil del castellà "erre que erre". A Mallorca deim "fort i no et moguis".

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente