El passat dia 11 de desembre, entre les 19.30 i les 20.45 h, tengué lloc a Can Balaguer de Palma la darrera tertúlia de 2020. L’acte se centrà en el poemari Feliç de Nicolau Dols, professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica), especialista en fonologia, coautor de diverses gramàtiques del català, traductor, parlant d’esperanto (llengua en la qual també ha produït poesia), entre moltíssimes coses més.

Seguint amb les mesures de seguretat que ens imposa la pandèmia que vivim, aquesta darrera tertúlia literària, coordinada per Maria Victòria Secall, Àngels Cardona i Maria Barceló, ens va proporcionar una bona estona de pau i felicitat. Nicolau Dols es mostrà tot el temps assequible, amb moltes ganes d’explicar els seus impulsos poètics, conclusions, recursos i una predisposició total per resoldre qualsevol dubte dels assistents. I, no cal dir-ho, el bon humor i les dosis d’ironia impregnaren tota la sala de Can Balaguer, mentre sentíem la pluja a l’exterior en una bimbolla generada per l’atmosfera poètica.

Una de les idees més recurrents de la vetlada va ser, tal volta, la reivindicació de la tranquil·litat, la lentitud, agafar-se les coses sense pressa i també el gust per la senzillesa. De fet, alguns dels assistents explicaren, des del seu punt de vista de lectors, que calia llegir Feliç amb lentitud. No cal córrer ni estressar-nos. Arribam a un punt de la nostra vida que no cal demostrar res a la resta, més aviat hem de recórrer el nostre camí, amb il·lusió, tendresa i sense patir gaire per allò que està de moda. Recordau que alguns versos de Feliç tenen l’origen trenta anys enrere, la qual cosa ens fa una idea de la dimensió temporal que maneja l’autor. Retorna al seu jo del passat com si fos un viatger del temps.

Dols manifestà que no té gaire sentit fer una poesia absolutament hermètica, perquè és important poder arribar als lectors. A més a més, diversos assistents comentaren que Dols sap trobar les paraules adequades i justes per expressar la seva veu poètica: no hi manca ni hi sobra res. Jordi Llavina ho expressa molt bé a la introducció quan diu: «Cada paraula hi sembla posada amb la mateixa cura amb què un artesà molt bregat en el seu ofici faria la seva feina». Per un altre costat, l’epíleg de Biel Mesquida és també molt clar: «FELIÇ funciona amb la tècnica d’aquesta màquina artística que has creat amb la mestria de l’enginyer del poema que ha sabut bastir un treball formal, un artefacte de versos en què tot va llatí: la sintaxi, el lèxic, els ginys de les estrofes, la rima i el ritme...»

Ha arribat el moment de fer un tast de la poesia de Feliç:

Torna i visita aquell qui vares ser.
Gairebé sovint no cal: només visita’t
als dies que et semblaven els darrers,
sense esperança, sense empara, negres.
Però no corris a mostrar el camí:
tu sols fes-t’hi present, somriu-te i calla.

Feliç aquell qui arriba a perdonar-se,
i dins la nit més fosca reconeix
el seu propi somriure i hi confia.

Feliç de Nicolau Dols. Godall Edicions 2020

Pròleg de Jordi Llavina. Epíleg de Biel Mesquida.