algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
18°

Foc i càrritx

Quan hom es posiciona en contra d’actuacions administratives qualificades com a tècniques, especialment en àmbits tan desconeguts i marcats per la indiferència del 99% de la població com la forestal, s’arrisca a ser titllat entre el no ja tan nou ecologista radical o, pitjor i que s’entén com a insult, “vegetalista” per transposició a l’”animalista” d’encefalograma pla pel que fa a entendre la realitat biològica-forestal.

Determinades actuacions tècniques de gestió forestal, consistents a pegar foc a més d’una hectàrea de vegetació forestal de muntanya en ple Espai Natural Protegit de la Serra de Tramuntana qualificat com de “ús limitat”, amb el nom de “crema prescrita” i impune a qualsevol crítica o denúncia, venen amb la signatura del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Sr. Llorenç Mas Parera.

La informació, en bon bilingüe com cal en una realitat impositiva-política-territorial com la nostra, és aquesta: “Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Pla Especial de Prevenció d’Incendis Forestals. Crema prescrita per a la prevenció d’incendis forestals en punt crític planificat. Comellar de ses Sínies (Galatzó). Objectius: Reduir la càrrega de combustible vegetal a nivell estratègic i a escala de massís. Reduir la possibilitat de consolidació de gran incendi forestal en aquest punt. Regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge. Conservar, a escala de massís, els hàbitats naturals. Ús del foc com a eina de gestió i prevenció” I es queden tan amples.

El problema no rau en que cap d’aquests punts no tan sols no justifiquen pegar foc a aquesta superfície forestal de muntanya concreta, sinó que és una autèntica propaganda al seu ús, a l’ús del foc amb la mateixa funció, que pot ser en un moment donat, indiscriminat. I no dic per part de gestió forestal, que no crec que s’aturin en aquesta crema prescrita i ja en deuen pensar d’altres, sinó per gent particular a qui donen arguments clarament a-na-crò-nics perquè facin el mateix. Perquè no? Amb autorització signada, clar.

Aquest anacronisme, amb arguments com “regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge” a la Serra de Tramuntana del segle XXI, ja dic que no és només fora de temps, és directament imprudent fer-ne ostentació tècnica. Com ho és també anacrònic el tecnicisme de càrrega de combustible forestal. Això vol dir més o menys que sense arbres, arbusts, herbes... no hi pot haver foc. El famós triangle aquell del foc, suprimint un marge del triangle el foc no existeix. Això de “conservar... els hàbitat naturals” pegant-li foc, és gairebé insultant, és voler justificar l’actuació en un Espai Natural Protegit, que també ho hauria de ser de “protegit” precisament per evitar això. “Reduir la possibilitat de consolidació de gran incendi forestal en aquest punt”. Certament, en el cas molt improbable que aquests dos propers anys un foc progressi cap aquesta parcel·la afectada de “crema prescrita” es reduirà aquesta progressió, però només el temps que li calgui al càrritx a regenerar, amb més força si cal, és a dir dos tres anys com a molt.

Tot plegat és un poc infantil si no fes plorera. Gran part de la superfície de muntanya, d’alta muntanya, de la Serra de Tramuntana ha tengut la gran desgràcia i la gran sort d’estar coberta de càrritx (Ampelodesmos mauritanica). Desgràcia perquè ha servit precisament al llarg de molts anys com a regenerador de pastures. Especialment en l’època d’abandonament de la pagesia de muntanya, on els darrers “pagesos” ja no empraven cap més eina de gestió que el foc. Em venen al cap els noms dels darrers “pastors”, “pagesos de muntanya”, de la part de Mortix, Míner, Tossals, Mossa, Cosconar, muntanyes d’Artà... es dedicaven a gestionar, a reduir la càrrega de combustible vegetal, regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge, conservar, a escala de massís, els hàbitats naturals i ús del foc com a eina de gestió.

Per sort el càrritx després del pas d’aquests “gestors” de la crema consolida el sòl, també ho fa després d’un incendi, d’un gran i greu incendi, donant cobertura a una gran diversitat de vegetació dinàmica, de biodiversitat. Tot té un límit però i el canvi climàtic l’aproxima.

El problema del corporativisme en general quan gaudeix de cert poder, en tenim exemples recents, és que avantposen els seus principis i objectius inqüestionables, indiscutibles... als interessos propis del terreny, territori, que trepitgen.

Si a Galicia, Catalunya, Andalusia o Estats Units d’Amèrica fan cremes prescrites, perquè no n’hem de poder fer aquí? En tot cas hauria de preocupar aquesta usurpació de funcions pel que fa a la cura i cautela que hauria de regir la gestió dels Espais Naturals Protegits o de Rellevància Ambiental. Ben cert que amb el pas del PP per la Conselleria de Medi Ambient, especialment en l’etapa Company, es va suprimir literalment el ser i la funció d’aquesta autoritat dels Espais Naturals Protegits i a canvi sempre s’ha donat una molt més importància en recursos econòmics i de personal a la gestió forestal. IBANAT n’és la marca.

Autoritzar aquestes cremes, aquests incendis controlats que haurien de sumar-se estadísticament a les superfícies anuals cremades, és donar passes enrere en la necessària i adequada gestió forestal dels Espais Naturals Protegits. Gràcies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris