A finals de la dictadura franquista s'explicava una acudit que, més o menys, feia: hi ha un grup de col·laboradors de Franco reunits en una sala esperant allò que s'anomenava 'el hecho biológico inevitable' i de sobte entra un metge i els comunica que Franco ha mort. Aleshores, un dels militars reunits diu amb cara d'espant i veu tremolosa: «ya, pero ¿quién se lo dice?»

A Espanya ja fa temps que la Justícia va morir. Si més no la Justícia entesa com el concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial, que se sol impartir a través de jutges i tribunals i que té com a símbol una dona amb els ulls embenats que sosté una balança.

A Espanya, la Justícia va morir. I no de mort natural. Va morir a mans de jutges i fiscals que en comptes d'aplicar el codi penal apliquen el 'codi postal'; que no els interessa que es descobreixi la veritat, sinó protegir els poderosos; que actuen amb criteris classistes i xenòfobs; que es creuen deus intocables i infal·libles amb la potestat de repartir venjança i que, en comptes d'impartir Justícia, infringeixen càstigs als 'pecadors'.

A Espanya, fa temps que la justícia és morta, però com en l'acudit, qui els ho fa saber als dictadors de sentències?