Des de fa anys, alguns càrrecs públics del Govern que tenen la seva residència fora de Mallorca cobren, a part del seu sou, un plus de 22.000 euros, que és una quantitat prou elevada, ja que la majoria dels ciutadans de les Balears que tenim la fortuna de cobrar un sou, aquest és inferior als 22.000 euros.

Aquest plus ens suggereix una sèrie de reflexions... La primera és molt òbvia: que se sàpiga, no hi ha ningú que formi part del Govern per obligació i, de fet, ningú és imprescindible.

A partir d'aquí, és evident que la insularitat provoca una sèrie de despeses que, que en el cas de menorquins, eivissencs i formenterers que tenen el seu lloc de feina a Mallorca (o qualcú que per raó del seu càrrec es vegi obligat a residir fora de les Balears), resulta clar que cal que siguin compensades. En principi, em resulta més lògic que la compensació sigui per les despeses reals ocasionades per la insularitat i no amb una quantitat fixa.

Però, a més a més, aquesta circumstància ens obliga a plantejar tres qüestions que van lligades: d'un costat, i especialment en els temps que corren, caldria potenciar al màxim el teletreball i les reunions telemàtiques. D'altra banda, s'hauria de replantejar si, actualment és bona i positiva la centralització a Palma de gairebé tota l'administració autonòmica o si, per contra, es podrien descentralitzar alguns departaments. I estirant més el fil, arribam a una qüestió més constituent i nuclear: en realitat, l'autogovern de les Illes Balears s'hauria de basar en els consells i el Govern hauria de ser molt més prim, amb funcions només de coordinació entre illes i de projecció exterior.

Pel que fa als càrrecs públics que són ciutadans d'altres comunitats, ens remetem al primer argument i recordam que també es produeix el cas invers: ciutadans de les Balears que treballen per altres administracions, i aquestes no els hi paguen cap plus.