He quedat freda en llegir la notícia. 'El Constitucional ha avalat les devolucions en calent d'immigrants a Ceuta i Melilla'.

L'Alt Tribunal s'ha fonamentat amb la sentència de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans justificant-se en el fet que la devolució «havia estat conseqüència de la seva pròpia conducta». La culpa sempre és dels altres, en aquest cas dels immigrants. Qui els ha donat permís per fugir de la misèria?

He quedat bloquejada i m'esperava aquesta sentència. Arriba en el moment oportú. Sota el paraigua d'una pandèmia: la Covid-19.

L'historiador Pere Salas Vives ha publicat un interessant llibre sobre 'L'espanyolització de Mallorca (1808-1923)', El Gall Editor, on la parla de la pesta bubònica de Son Servera de 1820 i de com es va atribuir a un contrabandista.

«La lluita contra el contraban -diu- és explícitament nacional i patriòtica. Hi ha un intent molt clar per part de les autoritats de vincular i culpabilitzar el contrabandista amb la pèrdua de la salut de la població. El contraban no només es veu com un amenaça a l'erari públic sinó també contra la vida. El contrabandista atempta contra la vida i potencialment pot dissoldre la nació». És per aquest motiu, com apunta l'historiador, que es criminalitza aquesta activitat i es converteix el contrabandista amb un criminal.

El Tribunal Europeu de Drets Humans no ha criminalitzat l'immigrant. El moment actual és diferent: Ens trobam davant una pandèmia, no d'una epidèmia. No són persones d'una mateixa regió les que estan malaltes. És el món sencer. Així, ja no és vàlida l'estratègia fonamentada en atribuir els immigrants la pèrdua de la salut pública per justificar els tancaments de fronteres. Però sí es pot presentar els immigrants com una l'amenaça per la ciutadania, perquè es podran beneficiar de les ajudes públiques en un context de crisi mundial.

Esperem les reaccions a la sentència del Constitucional per part del govern de Sánchez i de la resta de partits i de la ciutadania en general.

Pensin que la pèrdua de drets i llibertats és complicada de revertir.

Arrel dels 28 acordonaments realitzats a Mallorca al llarg del segle XIX, la població es va acostumar a estar sotmesa a un Estat que li dictava les passes que havia de fer a la seva vida quotidiana. «L'Estat imposava restriccions a les llibertats constitucionals i era, majoritàriament, la mateixa població qui les exigia», apunta Pere Salas.

La sentència del Constitucional no es fonamental en la salut pública però sí que arriba en un moment clau.