La societat mallorquina -i la de les Illes Balears- és una societat oberta i interconnectada... però és una societat cohesionada?

Estic temptat de respondre la meva opinió basada en les meves vivències i intuïcions, però crec que és més útil deixar escrit que ens convendria molt tenir una resposta més científica sobre aquesta qüestió essencial.

La societat mallorquina ha viscut transformacions semblants a les viscudes pel conjunt de les societats europees, per bé que amb intensitats diferents: impacte dels fluxos migratoris, greu recessió econòmica i una greu crisi sanitària que duu implícita una greu crisi econòmica. I tot això agreujat, en el nostre cas, per la manca de sobirania política i econòmica de les institucions pròpies.

Aquestes transformacions tenen un impacte en la qüestió més transcendental per al nostre futur col·lectiu: la cohesió social.

Catalunya, que sempre va unes passes endavant, ja disposa d'un instrument ben útil: aquest passat mes d'octubre s'ha presentat l'’Informe sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI' que ha estat coordinat i dirigit per Salvador Cardús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L'objectiu d'aquest informe de síntesi —i sobretot dels treballs més extensos que el fonamenten— és el de «proporcionar una referència tan precisa com sigui possible per avaluar l’estat de la cohesió social a Catalunya de manera que els necessaris debats socials no parteixin d’apriorismes, sinó de les millors dades disponibles. I, així mateix, es proposa contribuir a situar un debat local en el context global en què es construeixen els vincles actuals de pertinença i confiança, per tal de superar les perspectives nostàlgiques fonamentades en vells models de societat o les que queden atrapades en localismes autoculpabilitzadors i victimistes».

L'informe està format per vuit documents complets redactats per diversos autors i col·laboradors. S’ha treballat considerant vuit perspectives principals: la demogràfica, la territorial, la sociolingüística, l’econòmica, l’educativa, la politològica, la comunicativa i la sociològica, que han donat lloc als vuit documents independents.

És una feina fantàstica i extraordinàriament útil. Seria meravellós poder tenir una versió mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterera d'aquest treball.

Esperem que les institucions (o la societat civil) esperonin alguna iniciativa en aquest sentit.