Segons que informava aquest dilluns el diari Ultima Hora, en una notícia elaborada per Nekane Domblás, les Illes Balears pagaran, l'any que ve, 449,91 milions en concepte de 'solidaritat amb altres comunitats autònomes', i això malgrat que estarem immersos en la major crisi econòmica de la història recent d'aquesta terra i malgrat que totes les previsions apunten al fet que serem la Comunitat que patirem una major caiguda del PIB: un enfonsament del 28 per cent segons els càlculs del Govern.

Malgrat que les xifres són escandaloses, fa molts anys que es repeteixen. I els successius Governs han estat enganyats (alguns amb major complicitat que d'altres) per una Administració estatal espanyola especialista en estafar i robar.

De fet, en les darreres dècades, l'estructura estatal espanyola es manté en base a dos robatoris: l'anual a les tres comunitats dels Països Catalans i la cíclica als fons europeus.

Les institucions de la Unió Europea ja han aprovat l'enèsim rescat econòmic del Regne d'Espanya, que aquesta vegada rebrà 140.000 milions d’euros (equivalent al 12 per cent del PIB espanyol), dels que 72.700 milions seran ajudes directes i els restants 67.300 seran préstecs.

Sembla que aquesta vegada, Alemanya i els països nòrdics vigilaran el destí d'aquests doblers i han deixat clar que en aquesta ocasió els préstecs s’hauran de tornar i les transferències estaran condicionades al compliment dels objectius acordats amb les autoritats europees.

No hem de menystenir la capacitat estafadora de l'Administració espanyola, així que durant el 2021 veurem si Europa és capaç de fer que Espanya modernitzi el seu sistema productiu a través dels ajuts europeus o si els pirates buròcrates espanyols els enganyen una vegada més i els doblers europeus acaben, un altre pic, a les butxaques dels de sempre.

Pel que fa als recursos produïts a les Illes Balears, a base de l'esforç dels illencs i de la depredació del nostre entorn, ja fa molts anys que defensam que només hi ha una solució: treure'ns de damunt la maquinària opressora de l'Estat espanyol.

Mentre això no arriba, podem fer algunes coses. Per començar, cal que els nostres governants expliquin la realitat i facin prendre consciència al conjunt de la població, del volum i abast del drenatge fiscal al que estam sotmesos. En segon lloc, caldria fer un gran acord transversal políticosocial de denuncia i rebuig permanent a aquest maltracte de l'Estat cap als ciutadans de les Illes Balears.

En tercer lloc, caldria crear des de la societat civil una sindicatura ciutadana per fiscalitzar l'ús que faci l'Estat espanyol dels ajuts europeus per al rescat econòmic i per donar a conèixer l'ús que se n'ha fet dels milers de milions que hem produït aquí i s'han dilapidat a la zona alta de Madrid.