Finalment, després de tres anys i mig, ha quedat definitivament clar el que era evident des del primer dia: que el anomenat 'cas contractes' era una operació políticomediàtica per desprestigiar les persones que havien conduit el sobiranisme mallorquí als millors resultats electorals de la seva història.
El Partit Popular va ser el peó de l'Estat per a l'operació, molts de mitjans de comunicació varen ser els còmplices acrítics de la jugada i un sector molt minoritari però molt actiu de MÉS per Mallorca va jugar el paper de Judes.
En reiterades ocasions, les vertaderes víctimes d'aquest via crucis judicial i mediàtic han demanat a MÉS per Mallorca que rectificàs la seva postura sense obtenir una resposta satisfactòria.
Després de conèixer l'arxiu, l'actual portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha celebrat la decisió de la jutgessa i ha considerat demostrat que la querella del PP «només era una maniobra partidista i un intent de tornar a instrumentalitzar la Justícia». Ensenyat ha lamentat que el PP intentés «revifar un cas que mai ha existit, estirant unes acusacions sense fonament». Li ha faltat demana disculpes als seus excompanys expulsats de la formació per una «maniobra partidista i un intent de tornar a instrumentalitzar la Justícia».
Més no ha de demanar perdó. El que ha de fer MÉS, és posar una querella criminal al PP per calúmnies i per denunciar en fals, però també a tots els mitjans que han fet resó a totes aquestes mentides. I demanar per ells penes de presó i una
indemnització, que si la donaven tota o part a associacions benèfiques, ajudarien molt.