Queden dues hores, una i mitja, una i un quart, una hora, 59 minuts, 58 minut..., 57 minu..., 56 min..., 55 mi.., 54 m... "Madrid se quema, se quema Madrid!!". No podia deixar d'entonar el "Madrid se quema...". Ahir vespre els nodos de tot Espanya retransmetien les campanades des de la Puerta del Sol. Anava canviat de canal i, sense voler-ho, em vaig enganxar. A veure quin vestit durà. Quina desil·lusió! Jo esperava la Pedroche i la Pedroche no va sortir. Quina ràbia! L'he trobada avui dematí, sense fer-ne comptes, quan pegava una ullada als diaris nacionals. M'ha sortit depilant-se les cames i amb un vestit negre d'allò més senzill, no feia per ella. Es veu que la "sortida" la va agafar d'imprevist. Però a Rato, a Rato no. Es varen preocupar d'amollar-lo unes hores abans del tancament. Va sortir de la presó a temps per fer les maletes i partir cap a la Sierra o vés a saber a on.

I jo em deman: fins a quin punt els mitjans de comunicació són conscients del perill que comporta aquesta connivència amb els poders fàctics. Rato se'n va i aquí no passa res. Bankia es fusiona amb CaixaBank i tampoc passa res. Si et posen una multa de tràfic, tu la pagaràs però ells, no. Si cantes un rap t'hauràs d'exiliar i si deixes que el poble expressi la seva voluntat aniràs directe a la garjola o et fulminaran de president.

I Espanya entusiasmada mirant les campanades. Amb la covid, pa no sé si n'hi haurà per a tothom, però circ, sí, i molt.