Conec algunes persones que encara, a l'any 2020, es queixen de la supressió de la majoria d'accents diacrítics que s'aprovà amb la reforma de la norma que aparegué a la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2016). Particularment pens que les raons que aportà l'IEC al seu moment eren ben clares i consider que la decisió va ser encertada, tot i l'enyorança de les persones que sempre havien trobat un encant especial a accentuar, sense cap regla, allò que presentava coincidències amb una altra paraula.
Els motius d’aquesta reducció d’accents estan molt ben expressats en un comunicat de dia 3 d'octubre de 2016 que podeu consultar en aquest enllaç Sobre la simplificació dels accents diacrítics en la proposta d’Ortografia de la llengua catalana. Ara bé, d'entre totes les raons que exposa l'IEC, trob que és destacable aquesta: «La quantitat de diacrítics en els mots catalans s’havia multiplicat de l’època de Pompeu Fabra ençà: d’una cinquantena a més de cent cinquanta». És a dir, que els diacrítics anaven augmentant i augmentant fins al punt que en teníem més de cent cinquanta! Qualcú pensa que era normal i productiu fer llistes immenses de diacrítics? És a dir, més de cent cinquanta problemes i dubtes que teòricament s'havien de resoldre a l'ensenyament obligatori o als cursos de català. Tanmateix, encara no he vist cap manual que els inclogués tots. Fins i tot, es podia comprovar que els dubtes multiplicaven els accents, ja que els usuaris, en cas de coincidències, en feien aparèixer de nous, sense cap mala intenció, però augmentava el caos ortogràfic i la inseguretat.
Ara bé, durant aquests anys n'hi ha hagut de tots els colors i campanyes d'allò més variades, com les camisetes de Productes de la Terra «Salvem els accents diacrítics» i d'altres intents per retornar a la situació anterior. Evidentment, respect totes les opinions, però no en compartesc, ni de bon tros, els arguments del retorn dels diacrítics d'abans de la reforma. És fàcilment comprovable que aquells que els defensen, no tenien clars on eren els límits ni eren conscients de tots els mots que n'havien de dur. Recordau que en cas de les variants dels verbs venir que feim servir a les Illes Balears es produïen casos incoherents de manera constant, n'hi ha que accentuaven jo venc (o no), jo vengui, tu venguis... Els documents d'abans de la GIEC 2016 anaven per aquí, però qualcú degué veure que assumir tants de casos podia provocar l'augment d'errors. Amb els quinze actuals que es mantenen, tots monosíl·labs, no canvia gaire la fesomia del català escrit que sempre hem conegut i no ens complicam la vida cercant tres cames al moix (bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos).
Per tant, em sorprèn que la nostàlgia i l'enyorança d'un sistema que no era tan pràctic encara coegi al nostre entorn. Entenc que hi havia una inèrcia, evidentment, però les raons de l'estil «sempre m'ho han ensenyat així» no tenen consistència. Observau el cas de «vacacions» que sempre ha estat al Diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra i a tota la resta de diccionaris i se l'ha venut com un vulgar barbarisme a favor de «vacances». Hi ha estudis que demostren que «vacacions» és l'única forma amb tradició del català i que «vacances» entrà per l'ull dret al segle XX. Pel que es veu, poca gent sent enyorança per aquest cas, encara molt viu entre parlants genuïns, això sí, per a algunes persones aferrar-se a la llista dels més de cent cinquanta diacrítics encara és una il·lusió de futur. Senzillament, com he dit al començament, trob que varen fer les coses bé.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"Ses meves netes són netes, els meus nets són nets" . Havent ensenyat en català durant anys a milers de nins no catalanoparlants, puc dir que sense l'ajuda dels diacrítics és molt més difícil que s'assimili la diferència entre "o" i "e" tancades o obertes. Allò que volia ser una simplificació ha resultat ser una dificultat afegida per als parlants d'altres llengües..Si quasi tots els alumnes haguessin estat parlants nadius potser hagués funcionat... Però tothom sap que no és així... ni de bon tros !
A mi si que em sap greu que, de manera poc convincent i un pèl arbitrària, hagin estat suprimits la major part dels accents diacrítics. Sols trob l'explicació en fer més accessible als no catalanoparlants l'ortografia de la nostra llengua, amb el perill de fer del català un patois. Jo vaig a la meva i aplic el (meu) sentit comú a l'ortografia. Tanmateix no m'he d'examinar de res i ningú m'ha de qualificar els escrits (que és per al que també serveixen les normes ortogràfiques), per la qual cosa seguesc utilitzant els diacrítics i els guionets entre paraules, i qui dies passa anys empeny, sense haver de cercar potes a moixos i gats.
A mi la qüestió dels diacrítics m'és igual, però no crec que hi sobrassin els accents que distingien les formes de 'vendre' de les formes de 'venir' (vénc - venc, vénen - venen, véngui - vengui). Quant al tema de les vacacions, qui hi tengui interès pot llegir l'article que trobarà en aquesta adreça: http://dodeparaula.blogspot.com/2018/02/facem-vacacions.html
"tres cames al moix", una locució sens dubte ben catalana i segurament ben documentada.
L'altre dia vaig veure anunciat un llibre, en català, que té per títol "Ossos al jardí". No sé si es tracta que han trobat un esquelet al jardí o que hi ha hagut una invasió de plantígrads. Davant el dubte, no el compraré. "Una dona em dona un llibre" de què va? No vull haver de recular, quan llegesc, per saber què és que he llegit. A mi "una dona em dóna un llibre". "El meu nét és molt net". Què o qui és què? Et sic et coetera. La meva opinió és que el "nostre" Institut és un aplec de manefles ineptes. I així els ho enviat a dir. "Al Marroc, les mores mengen móres", ben escrit, perquè vull saber si les mores mengen móres o si "móres" mutants que es mengen les marroquines. I "sóc", del verfb esser, no té res a veure amb un "soc", una estella o un bocí de tronc. Vull sebre si "vénc" a Ciutat o si "venc albercocs". I que no em véngui a dir ningú que el "context" aclareix els dubtes. Això és mentida. Jo desosbeesc i desobeiré aquestes idioteses, aquest afluixament de voler que tot sigui facilíssim, aquesta pretensió d'evitar el menor esforç als catalanoparlants, que devem esser idiotes.. Prest em publicaran un llibre i l'editorial té instruccions meves, ben precises i terminants, que no m'hi toquin els diacrítics. La qualitat principal d'una llengua és la claredat, i aquests curts de gambals es dediquen a enterbolir-la.
Una locutora mallorquina de ràdio, molt cantarina ella, vol parlar en bon català i a posta no diu mai "vacacions"; sempre "vacances". En canvi, no té cap inconvenient a amollar vulgarismes com "els dillunsos", "els dimartsos", "esteim", "esteia"... Tampoc pronuncia cap "ll" a final de paraula: pot dir "ella" però no "ell" (diu "ei"), pot dir "cavallet" però no "cavall" (diu "cavai"). Comet tots aquests desbarats i molts d'altres, però com que sap dir "vacances" en lloc de "vacacions", se deu pensar que parla un català boníssim!