On és possible que passi que un jutjat atorgui el tercer grau a uns presos polítics, on la majoria de persones que es creuen normals no volen considerar presos polítics, sinó que els volen delinqüents, i que quan se’ls vol alliberar unes estones, encara que siguin llargues, surti el fiscal de torn i vulgui anul·lar aquesta concessió, i per aquesta raó porti l’assumpte al Tribunal Suprem? Doncs a l’Estat espanyol això passa i no es posen vermells ni els cau la cara de vergonya als causants, ni tampoc als que donen suport a aquestes manies antidemocràtiques. Per això s’estranyen si surt una altra jutgessa que diu que la concessió del tercer grau era correcta i totalment justa, i que no entén que un fiscal vulgui dur aquest assumpte tan clar al Tribunal Suprem. Perquè qui seran els jutges del Tribunal Suprem que han de revisar aquesta decisió? Doncs els mateixos que varen condemnar aquests presos a una mala fi d’anys de condemna sense haver fet punyetero cas de les defenses dels que després serien condemnats.
Si aquests jutges que varen demostrar ja que no actuaven d’acord amb una justícia neutral, sinó que actuaven imbuïts per la seva ideologia unitarista i en contra dels independentistes, com és possible que hi hagi ningú que pensi que ara actuaran com cal. S’hauran de sumar més casos per anar a la justícia europea, ja que per als catalans, fa estona que no existeix la justícia espanyola. És la mateixa justícia que no vol intervenir a l’hora d’actuar contra les malifetes de l’emèrit campetxano. Una justícia que tremola a l’hora de posar en dubte les persones que ostenten el poder monàrquic, però que es posa les botes a l’hora d’investigar independentistes.
Se suposa que el rei campetxano va ser un bon rei perquè va aturar el cop d’estat del 23F, o això és el que volen creure ja que és una de les coses que es varen assegurar en aquell temps. També es va assegurar que el rei podia tenir-ne coneixement, però això no es va voler investigar. Era millor assegurar la institució i tota la catefa de persones que es trobaven al voltant de la figura monàrquica. Era millor salvar els seus interessos i que tot continuàs igual. El poble no es cansa mai de rebre. Ja s’ha preocupat la mà dreta dels poderosos, de fer creure al poble que aquesta situació és la que els ha destinat el totpoderós que sempre sap com ha d’actuar i contra qui ha d’actuar, que sempre són els mateixos, els més pobres del poble i s’arriba fins on s’ha d’arribar. Si les classes mitjanes baixes han de rebre, segur que rebran.
Mentre el món va donant voltes i el campetxano viatja, es troba al poder al Govern de Madrid un partit, que semblava d’esquerres i que ha estat acusat de pertànyer a l’extrema esquerra. Els partits dretans han considerat els pertanyents a aquest partit, que ara es diu Unidas Podemos, com format per rojos, aquells que es veien com a dimonis en temps de la guerra civil i després en temps del dictador. Recordau si ho vàreu viure i si no, pensaru que la manera que existia per condemnar que existissin és perquè eren considerats com a dimonis. Dimonis perquè eren dolents i ho volien prendre tot als altres. I ara aquests de Podemos segurament haurien de fer el mateix. Això per a la dreta. Perquè l’esquerra el que pensava és que amb aquesta gent de Podemos s’aconseguiria una més gran justícia social, justícia per a tots, perquè han estat poques les èpoques de la història espanyola en què ha existit aquesta justícia tan necessària.
Molta gent pensava que amb Podemos en el poder, partit republicà i antimonàrquic com cal, l’emèrit no tendria tracte de favor, i els independentistes serien tractats com a presos polítics que són. Idò aquí ha arribat la sorpresa... o no. Podemos també empara la monarquia com si un partit socialista qualsevol fos i condemna els independentistes, ja que també ha fet prevaler la unitat del seu estat abans que la democràcia. Hi haurà cap historiador espanyol que sigui capaç d’escriure el que va passar durant les primeres desenes d’anys del segle XXI? Naixeran persones capaces d’impartir justícia igual per a tots a aquest estat espanyol? O no té remei i viurem condemnats a viure colonitzats per a sempre?
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@ mes, mes, Els familiars i amics de sa meva padrina ja et puc assegurar que no eren franquistes: li assassinaren el seu marit (el meu padrí) i fins fa poc no trabdaren el seu cos; també assassinaren un cunyat, a més de molt amics i amigues que passaren per can Mir i altres indrets no gaire recomanables; fins i tot va veure com una mare donava el seu fill (únic) perquè pogués fugir i VIURE a l'estranger, mentres quedava esperant el seu marit que ja havia estat assassinat i va patir un continuat assatjament de la guàrdia civil i els falangistes (contat per ella mateixa a mi). Els que defensau tan el feixisme hauria saber la veritat, perquè a aquest estat per ara només en coneixem una part.
Ves-te a sebre lo que duien devall ets familiars i amics de sa teua padrina. En aquells temps, tothom era franquista. An es final, ningú heu haurá estat mai. Desentranya més. i heu podrás comprobar.
La resposta a la pregunta d´en Lladonet és molt senzilla, o venuda al feixisme, o de vacances per ineptitud. Depèn del poble voler-la reformar i actualitzar.
Si a día de hoy le restamos 80 años, nos encontramos en plena II república. Pese a no vivirlo como es natural, estoy "plenamente convencido" que en aquellos años la justicia funcionaba como un reloj suizo. De cuarzo, para ser mas exactos. Canela fina, oiga. "La justicia solo es buena, cuando me gusta a mi" (Mario Moreno, "Cantinflas"). Otra más del artista mejicano "Cuando hicieron las leyes, no me las consultaron a mi". Una vez más, Einstein, tiene razón. Volvamos, a los 36/40, por favor.
a Espanya la JUSTÍCIA fa 80 anys està d'excedència, al seu lloc hi ha un aparell represor judicial que "si hace falta te lo afina". Uns simples detalls: un jove du més de 9 mesos de presó provisional sense fiança per participar a les protestes en favor de Catalunya a Madrid; al mateix Madrid els assaltants del Centre Blanquerna que tenen condemna ferma no entren a presó perquè tenen infants al seu càrrec; ... Després quan s'arriba a la justícia europea, que sempre és tard, tots ells queden en evidència. Per acabar i com deia la meva padrina: "no te'n fïis dels jutges: davall la toga negra tots hi duen la camisa blava de falangista"; jo innocent, en els anys 80 no la creia...