El dia que no em varen deixar declarar en català
No em pensava mai que ho arribaria a veure. També és cert que no era la primera ni la segona vegada que algun conegut havia estat en la mateixa situació, malauradament la vulneració del dret a expressar-nos en català també es produeix de forma reiterada, i paradoxalment, en seu de justícia. Però una pensa que aquestes coses en democràcia no passen -o no haurien de passar-. El fet és que per circumstàncies que no vénen al cas, la passada setmana vaig anar a declarar com a testimoni -juntament amb altres dues persones- als jutjats de via Alemanya, a Palma. Vaig prometre que no mentiria i seguidament vaig respondre a la primera pregunta del jutge. Encara no havia acabat de respondre i m'interromp: "en castellano, que no soy de aqui". -Perdoni!!!?-, vaig exclamar indignada per dintre. Vaig mirar cap a la banqueta i m'ho vaig empassar, el xantatge.
També a Opinió
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- Gabriel Florit, compromís autèntic amb la poesia i la llengua
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@colom:Estàs de conya? la que sap les dues llengües a de dur un traductor? El jutge està al nostre servei,el paguem nosaltres o sigui,,,,,,,,,.Aqui com molt bé dius hi ha dues llengues oficials,que cada ú parli la que vulgui però que no obligui a l´altre a parlar la seva.Això que el fugit de Juan Carlos va dir que "nunca el castellano fué lengua de imposición..." faria riure sinó fos tan greu.
El "palomo" necessita ajuda linguística, en català, però també en castellà. Tots ho hem vist en diferents ocasions. Vaja quin domini el seu.
Per a Colom: Jo he anat a dos judicis com a testimoni, i abans ja vaig avisar que declararia en català, que no giraria. I així ho vaig fer i no va passar res. Colom: l'intérpret la de dur el que el necessita, no l'altre. Les dues llengües son oficials, i que cadascú trii la que vulgui.
Vull suposar que no vares canviar de llengua. Jo no ho vaig permetre.
Com passa a totes les colònies.En les nostres mans està deixar de ser-ho
Tengo derecho a dudar de que este escrito lo haya hecho ella misma. Debo suponer y supongo que ha sido asesorada por el "negro" de turno. Pues vete con un interprete, en el colmo de la estupidez. Una vez más, puro fanatismo. Puedes tener todos los derechos que quieras, pero el juez también tiene los suyos. Y no lo olvides, aquí hay dos lenguas oficiales.
Jaume, T'aconsell que posis peu a tió i no donis el coll a les imposicions espanyolistes, que tenen per objectiu principal de mantenir la gent submisa i acoquinada. Jo, que sovint he d'anar a declarar per raons professionals, he aplicat aquest sistema i t'assegur que rutla. Recorda't que, de les herbes molles se'n torquen el cull. I nosaltres no hem d'esser unes herbes molles. Sort i ja diràs coses. A mi aquest sistema m'ha anat molt b.e.
Estic pendent que em convoquin a declarar per un conflicte entre veinats. Jo no som part afectada, però una de les parts m'hi ha convoat. En cridar-me, ja vos contaré la feta. Crec que una possible solució, tot i que una mica humiliant, és la d'exigir un traductor. Ara bé, no tenc gens clar que si ho faig, no pugui perjudicar la part que m'ha demanat que faci de restimoni. Nosaltres amb aquest sistema administratiu espanyol, sempre hi perdem.