No em pensava mai que ho arribaria a veure. També és cert que no era la primera ni la segona vegada que algun conegut havia estat en la mateixa situació, malauradament la vulneració del dret a expressar-nos en català també es produeix de forma reiterada, i paradoxalment, en seu de justícia. Però una pensa que aquestes coses en democràcia no passen -o no haurien de passar-. El fet és que per circumstàncies que no vénen al cas, la passada setmana vaig anar a declarar com a testimoni -juntament amb altres dues persones- als jutjats de via Alemanya, a Palma. Vaig prometre que no mentiria i seguidament vaig respondre a la primera pregunta del jutge. Encara no havia acabat de respondre i m'interromp: "en castellano, que no soy de aqui". -Perdoni!!!?-, vaig exclamar indignada per dintre. Vaig mirar cap a la banqueta i m'ho vaig empassar, el xantatge.
Aquest fet es va repetir amb les altres dues companyes, a qui també se'ls vulnerà el seu dret (art. 231.3 LOPJ) . Volia explicar-ho perquè no voldria que aquest fet passi per alt, que se sàpiga que en els jutjats, els catalanoparlants també patim agressions i discriminacions lingüístiques, fins i tot per part d'aquells que han de ser imparcials i que han de conèixer la llei.
@colom:Estàs de conya? la que sap les dues llengües a de dur un traductor? El jutge està al nostre servei,el paguem nosaltres o sigui,,,,,,,,,.Aqui com molt bé dius hi ha dues llengues oficials,que cada ú parli la que vulgui però que no obligui a l´altre a parlar la seva.Això que el fugit de Juan Carlos va dir que "nunca el castellano fué lengua de imposición..." faria riure sinó fos tan greu.