No sé si ja s’haurà recorreguda la determinació que els presos obtinguessin el tercer grau, i que, per tant, dormint a la presó, poguessin gaudir d’un poc de llibertat, després d’haver passat més de mil dies a la presó, quan no han comès cap delicte més que haver volgut exercir uns quants drets que emparen totes les constitucions existents del món i crec que també l’espanyola. Només varen voler exercir el dret de reunió, el dret de manifestació, el dret de votació i el dret de decisió del seu propi futur, a part del dret de recuperació de sobirania arravatada vilment per les tropes de Felip V, a principi del segle XVIII. Es veu que l’únic crim que han comès ha de ser molt greu, ja que els han volgut posar algunes desenes d’anys de presó. Aquest delicte és haver anat en contra de la “unidad de destino en lo universal”(colom exigit). Ja se sap. Als esclaus se’ls enviava a la descoberta Amèrica fermats amb cadenes. I a la unitat de la pàtria s’hi ha d’estar per voluntat o amb les argolles de la presó. Espanya no ha estimat tot el territori i ha aconseguit que no tot el territori l’estimàs. Millor dit, les persones que vivien en aquests diferents territoris.
Els únics que han pogut fugir de les urpes de l’Estat espanyol s’han hagut d’exiliar. Algun dia se sabrà de la manera que aquest, que no aconsegueix democratitzar-se i que usa tota casta d’espionatge il·legal per poder inculpar càrrecs independentistes, ha perseguit els exiliats per tota Europa. Tanta sort que no els ha segrestats, ganes no en deuen haver mancat. Ara s’ha pogut saber que fa un poc més d’un any, que el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín varen quedar a la porta d’Estrasburg, el dia que començava el ple de la nova legislatura del Parlament Europeu. Les autoritats espanyoles, en connivència amb els responsables sortints de l’eurocambra, els havien apartat de la seva condició d’eurodiputats i la justícia europea no havia concedit encara les mesures cautelars perquè poguessin seure als seus escons. Puigdemont i Comín eren a punt de travessar la frontera entre l’estat alemany i l’estat francès. Ells havien arribat allà procedents de Waterlooi, com a mínim podrien saludar els milers de catalans que s’havien concentrat allà. El seu advocat Boye els ho va impedir, els va dir que no ho fessin de cap de les maneres. Sabien que el Govern espanyol, en col·laboració amb les autoritats franceses, els detindria i els duria immediatament a Madrid. L’advocat ho conta al llibre Así están las coses, llibre que acaba d’arribar a les llibreries.
A les Illes Balears es veu que els que s’atreveixen a xerrar en la seva llengua a totes les parts que van solen trobar obstacles com el que va trobar na Miquela S. V, a la qual li va tocar haver de viure una discriminació per raó de llengua i un desagradable episodi d’assetjament lingüístic per part d’un responsable d’una botiga de Palma. Això va ocórrer el proppassat 15 de juny, faltaven 15 minuts per les tres a la botiga Cooking, al número 3 del carrer General Riera. Na Miquela ha explicat que es va acostar al taulell per demanar a les dues persones que es trobaven atenent el públic si els descomptes que s’anunciaven eren per a tots els productes. Una de les dues persones era una al·lota que estava un poc més enrere i que va començar a contestar en català. L’home que estava més aprop es va assenyalar l’orella i li va dir “no te entiendo”. Na Miquela va contestar “però ella sí i ja m’està contestant”. En aquest moment, ell de molt males maneres va dir: '¿Qué pasa, no hablas español? Porque estamos en España!' Jo li vaig contestar 'Sí, lo sé, pero creo que en España se hablan varias lenguas. Además, ya estoy hablando con ella'». Ella va continuar parlant amb la dependenta i es varen allunyar un poc. Mentre aquell home va continuar assetjant-la amb un to poc respectuós fins que se’n va anar de la botiga.
Aquest és l’adoctrinament que han aconseguit personatges com Suárez, González, Aznar, Zapatero o Sánchez, que han posat per davant de tota la seva política “la unidad de destino en lo universal”. És com si fos la seva religió, la seva doctrina, la seva ideologia. No sé si són capaços de descansar del tema ni en temps de pandèmia.
24 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Colom, ets curt d'ençà que ton pare i ta mare festejaven. I te penses ésser una eminència...
Sr. Colom, cuando hablo de insultos no me refiero a palabras como extremista o vanidoso, sino al hecho de llamarlo "talibán", que me parece un exabrupto. Los talibanes son criminales islamistas y eso nada tiene que ver (creo yo) con las opiniones del Sr. Macià, aunque a usted no le gusten. Creo que ha sido una comparación exagerada, insultante y fuera de lugar. Ciertamente, él ha llamado franquista y eso puede ser ofensivo si usted no es partidario de aquel régimen. Sin embargo, su reacción no ha sido desmarcarse del franquismo sino más bien alabarlo, y en cambio ha sido crítico con la democracia actual. Con ese discurso, es fácil que alguien pueda tacharlo de franquista, tanto si realmente lo es como si no. Si alguien confunde el castellano con Franco me parece un error, como también me parece un error confundir cualquier otra lengua española, sea catalán, vascuence o gallego, con el separatismo o el independentismo. Ni el castellano lo inventó Franco ni el catalán lo han inventado los independentistas. Todas las lenguas españolas tienen siglos de antigüedad y merecen respeto, porque respetar las lenguas es respetar a sus hablantes. Basta ser demócrata para entenderlo y seguro que usted lo entiende, aunque le cueste expresarlo. Ciertamente, el castellano está en todas partes porque durante el franquismo tuvo todas las facilidades para su divulgación, su conocimiento y su uso, algo que no ocurría con las demás lenguas. Por eso al llegar la democracia, la Constitución y los estatutos de autonomía repararon esa injusticia y dieron carta de oficialidad también al catalán, el vascuence y el gallego. Era una evolución lógica, necesaria y justa, creo yo. No me alargo más, no sea que vaya a comparar mi comentario con los Manuscritos del Mar Muerto. Reciba un saludo.
Al.lots, diria que es hora d'anar a la platja, que el colom ens ha entrat en bucle.
"Contador": Una vez más, gracias por sus opiniones. Yo no me enfado si me hacen ver que estoy equivocado, o que puedo mejorar. No hay verdades absolutas. Una cosa es el insulto sin razón de ser, y otra cosa muy diferente colocar adjetivos o epítetos a otra persona en razón de sus posicionamientos. Si a una persona le llamo ladrón o maricón sin serlo (las palabras no ofenden, ofenden los hechos), naturalmente le estoy insultando. Pero llamarle extremista y vanidoso, no es un insulto, ya que lo demuestra claramente. No olvide, que a mi el Sr. Maciá, sin venir a cuento me ha llamado, franquista, retrogrado, inmovilista y casi casi analfabeto por el mero hecho de escribir una palabra mallorquina, con una letra más o menos, o diferente. Además, soy una persona totalmente sospechosa por haber vivido algunos años durante los tiempos del general Franco. Él, incluso a sus parientes, los califica de "vomitadores", por el mismo hecho. "Que no son demócratas", "Que morirán siendo franquistas" etc. etc., solo por el mero de haber nacido treinta o cuarenta años antes que él. Por lo tanto, no confundamos insultos con adjetivos que vienen como anillo al dedo por sus propias expresiones. Vd., mismo al que no tengo el gusto de conocer, seguro que en este foro cargado de mallorquines catalanistas, es un bulto sospecho, por escribir en el "idioma del imperio". Seguro que muchos se van a creer que "Contador", no existe y que el que escribe con dicho nombre soy yo mismo. Empezando, supuestamente, por el Sr. Macià que confunde idioma castellano con Franco. Parece que una cosa nació antes que la otra. Debe ser terrible vivir constantemente rodeado de castellanismo y que para bien o mal está en todas partes. Y franco murió hace exactamente 45 años. Muchas gracias y tenga Vd. un buen domingo de verano.
Sr. Colom, si reconoce que se han excedido los dos, la comparación con los Manuscritos del Mar Muerto es aplicable a los escritos de ambos, no solo a los de su oponente. Quizá lo primero que convendría eliminar del debate son los insultos, porque quien insulta acaba perdiendo la razón que pudiera tener. Es mi criterio y mi humilde opinión, que puede ser atendida o no. Un saludo.
A "Contador": Al fin una persona educada y con criterio. Efectivamente, nos hemos excedido y créame, muchas cosas han quedado en el tintero, al menos por parte mía. Lo que ocurre, es que una palabra lleva a la otra y antes de enviar un escrito voy separando el grano de la paja, con el fin de que sea más corto y más fácil de entender. Muchas gracias.
Sr. Colom, no voy a meterme en la discusión que han mantenido el Sr. Macià y usted, pero puestos a criticar la longitud de los escritos creo que los dos se merecen un tirón de orejas. Copiando el último comentario del Sr. Macià en el Word, me da que contiene 682 palabras, pero resulta que el suyo anterior no le iba a la zaga: 630. Puestos a pedir brevedad, se la pido igualmente a los dos.
Se había quedado en el tintero y esta vez si que acabo. Diga lo que diga. Que te contesten, en un escrito más largo que los Rollos de Quarán (o Manuscritos del Mar Muerto), y a los 20 minutos, significa muy claramente que no he pinchado en hueso. O como dicen los taurinos: "directamente al hoyo de agujas", pese a ello aborrezco a los toros. Saber no significa amar. Espero y deseo que nadie de los suyos tenga que ir a saciar el hambre en casa del franquista. Yo de momento, de momento, me apaño. Final.
Maciá. Bon día i bon any: Este último escrito suyo ni lo he leído, pues ya intuyo de que va. A los "dioses" no se les puede señalar con el dedo, ya que casi casi es un crimen de lesa humanidad. Vamos a ver si puedo dar mis opiniones sin que Vd. se convierta en mi "ciclista escoba", en mi "savonarola". No obstante, pese a las diferencias, me he sentido muy gratificado cambiar impresiones. Será verdad que cuando se dicen las verdades, se pierden las amistades.
"Colom", Veig que va fora corda. En lloc de rebatre els meus arguments, comença el primer paràgraf llançant desqualificacions 'ad hominem': m'acusa de "radicalismo", "extremismo", "soberbia", "vanidad", "supremacismo" i "rencor". Més envant completa sa teringa d'insults tractant-me de "talibán" i "muecín". Amb aquest eixabuc se deu haver quedat ben a pler, però també ha quedat ben retratat. No m'esperava una reacció tan furibunda, que només s'explica perque les veritats ofenen. Jo no he usat aquest llenguatge contra vostè, ni prop fer-hi; ben al contrari, he procurat posar-me en la seva pell, que és la pell de la generació de mon pare i ma mare, i he mirat d'empatitzar amb les circumstàncies que visqueren i que expliquen (no justifiquen) la mentalitat franquista que duen incrustada de manera indeleble dins el cervell: nacionalisme espanyol, castellanització, despreci de la llengua propia, de la democràcia... Vostè és capaç de dir una cosa i la contrària dins un mateix paràgraf: no vol que l'acusin de franquista però té clar que "durante el franquismo había, en determinados temas, mil veces más libertad que ahora y que la democracia no nos brindará nunca". És una asseveració tan forta que tot d'una se veu obligat a matisar-la: "De ninguna manera estoy a favor de ninguna dictadura, sea de izquierdas, de derechas, o de centro, si las hay". És un matís o una contradicció? La santa indignació i l’alçurament davant el meu comentari li ha impedit entendre qui són els qui "vomiten". Som els demòcrates que vàrem viure la darrera etapa del franquisme els qui hem hagut de "vomitar" les consignes i els prejudicis que la dictadura (o no era una dictadura?) imposava als espanyols. Els franquistes d’avui no han "vomitat" res: continuen "impasible el ademán" i aferrats a "la unidad de destino en lo universal". Vostè ha descobert que les generacions anteriors han forjat el benestar de les generacions d'avui. Naturalment que sí, com passa a qualsevol país del món i a qualsevol época. Quina novetat! Cada generació és hereva de les precedents. A part d’això, el creixement econòmic d'Espaya durant el franquisme no fou mèrit de la dictadura: també varen créixer tots els països de l'Europa occidental governats per règims democràtics. Perque l’economia espanyola anàs bé no feia falta haver de sofrir una dictadura; la mos podríem haver estalviada. No mos vulgui vendre figues per llanternes! Ara l'economia espanyola va malament, com passa a molts altres països amb règims polítics diversos. No és culpa de la democràcia que els joves d'avui no se puguin emancipar, i tampoc és culpa de la democràcia la pandèmia del coronavirus i els ERTOS que ha provocat. No m’he fet cap embull amb vostè: s’ha despullat mentalment i ha quedat ben retratat. És vostè qui se fa un embull monumental amb jo. Per "empanada mental", la seva! He analitzat el seu comportament lingüístic i n’he explicat les causes, però vostè no ho vol entendre perque no vol fer introspecció. Al contrari: encara me vol fer creure que sap escriure en mallorquí però que ho fa en castellà castellà (que vostè anomena "español") per una raó de pes: "porqué me da la realísima gana". Idò no senyor! Escriu en castellà perque no pot triar, i no pot triar perque encara avui, després de quaranta anys de democràcia, rossega les conseqüències de la castellanització franquista: pensa en mallorquí però ha d’escriure en castellà, com bona part dels mallorquins de la seva generació. Però aquesta veritat, que tots coneixem, la vol amagar (inútilment) i l'ofèn que jo li retregui, i a posta m'insulta i llança tota la seva ràbia contra mi. Té dallons aquesta acusació seva: "Se está permitiendo sobre mi persona unas libertades que nadie le ha dado". Ara resulta que jo no puc analitzar ni opinar sobre les idees que vostè ha exposat lliurement en aquest fòrum, però en canvi vostè me pot insultar a la cara i amb total llibertat, prescindint de qualsevol argument. Així entenen la llibertat les persones com vostè, que mamaren els quaranta anys de franquisme i no els "vomiten". Aquesta vegada som jo qui posa punt final a la discussió.