Durant el mes de juny hem continuat sabent que hi havia hagut persones catalanoparlants que havien estat agredides verbalment pel fet d’haver escomès el seu interlocutor en la seva llengua, la llengua catalana. Els arguments d’ambdues persones no solen variar massa dels que s’usaven fa una quarantena d’anys. No debades som el producte d’una persecució que ja fa 305 anys que dura i ja s’han instal·lat en el cervell les raons o els motius de l’actuació de cadascú.

Els arguments de qui ha usat la llengua catalana són els mateixos d’ençà que el món és món. La qüestió més natural del món és que qui es troba a casa seva parli sempre la llengua que li han ensenyat a casa seva. Per això el catalanoparlant ha parlat en català. Si l’interlocutor hagués fet algun esforç per no ser un estrany en aquella casa, segurament hauria aconseguit entendre’s amb aquella persona que l’interpel·lava, però com que li han inoculat en el cervell odi contra aquells essers que no usin la seva bona i millor llengua, respondrà de la manera que li han ensenyat. I per allò que he dit abans que se xerra la llengua apresa a casa, diran que aquella és la seva casa i, per tant, s’ha de parlar en la llengua corresponent. Per això li han fet creure que la casa Països Catalans no existeix, ni tampoc la casa Illes Balears, ni la casa Mallorca; només existeix la casa Espanya, i per això, s’ha de parlar en espanyol, i qui no ho faci és que és un mal nascut i se l’ha de poder insultar i dir-li el nom del porc si no parla com hauria de parlar a la casa Espanya.

Però així com existeixen molts organismes i institucions que s’encarreguen d’escampar pels vuit vents del sud d’Europa l’existència única de la casa Espanya, també existeixen organismes i institucions que defensen l’existència de la casa Països Catalans, la de la casa Illes Balears i la de la casa Mallorca, fins i tot n’hi ha que defensen l’existència de la casa gran, la casa Catalunya. Entre aquests existeix la Plataforma per la Llengua que sempre es troba estudiant la situació en cada moment de la llengua catalana en els territoris on es parla i a més d’anunciar les difícils situacions per les quals la fan travessar els contraris, també fa recomanacions per intentar guarir-la de tants de cops rebuts.

En el darrer informe que han publicat, l’Informe CAT 2020, han recollit les 50 dades més rellevants sobre la llengua catalana. A partir d’aquestes dades han arribat a una conclusió final: el català es troba en situació d’emergència lingüística. Però jo vull afirmar que el català fa molts anys que viu en aquesta situació i sobreviu i sobreviurà mentre els seus parlants vulguem.

Les causes per les quals es pot dir que el català es troba en situació d’emergència lingüística són perquè té un ús social baix. Perquè durant els anys 2018 i 2019 les denúncies per discriminacions policials als catalanoparlants han augmentat un 87%, tot coincidint amb el procés català pel dret a decidir i per aconseguir si majoritàriament el poble ho desitjàs, la independència. Sembla que a partir d’aquí s’ha donat carta blanca a tots els cossos i institucions espanyols a anar contra Catalunya i tot el que faci olor a català.

Una altra causa és l’existència d’un 51% de persones que pensen que el mallorquí, el valencià i el català són llengües diferents. Els que més ho pensen són els joves. On és l’adoctrinament de l’escola? Què ha ensenyat l’escola? Tota aquesta genteta creu que el que es parla a Menorca, a Eivissa i a Formentera és mallorquí. Ja no en parlaré gaire més. Només recordaré als que estan contents que la majoria de gent que viu aquí no el parli, que els principals responsables que això sigui així són els diferents governs que han existit des del 1715, que s’han dedicat a perseguir la llengua i que als governs democràtics és als que els correspon tornar la llengua al seu lloc, és a dir, normalitzar-la, cosa que molts de governs mal anomenats democràtics no han volgut fer.