Per Palma amb un maia i una maputxe

Aquell 15 de juliol em va correspondre la tasca i el plaer de passejar per Palma amb els dos convidats, na Rosa del Carmén i en José David.

L'itinerari inclogué la Seu, el Parlament, el Consell, la plaça de Cort, Santa Eulàlia, Can Joan de s'Aigo... i la plaça de Sant Francesc. Allà admiràrem la majestuositat de la façana de la basílica, però quan el convidat maia i la convidada maputxe fitaren l'estàtua de fra Juníper Serra i el jove indi californià, es varen posar molt nerviosos, es varen indignar i, sobretot, el que em va corprendre més, és que es varen sentir ferits, dolguts, ofesos...

Notícies relacionades

Vine, junts guanyarem

Més notícies relacionades

De sobte, aquella estàtua que per a mi era paisatge habitual, 'de sempre', i a l'ombra de la qual, fins i tot, de petit, hi havia jugat a futbol, agafava nous significats.

Nou anys després, com a rèplica d'un terratrèmol mundial que ha sacsejat consciències arreu de l'hemisferi Nord del Planeta, ha esclatat el debat sobre què cal fer amb aquest monument.

Cal tenir en compte, però, que el debat sobre aquesta estàtua concreta és interessant, no només perquè és un homenatge a una figura controvertida com Juníper Serra, sinó pel significat de la figura del jove californià.

Però encara és més important el debat que subjau i al mateix temps, desborda, aquesta controvèrsia: qui decideix què hi pot haver i què no hi pot haver en l'espai públic?