De sobte tot va canviar. Un virus del que encara coneixem ben poc, encara que se n'ha dit i publicat molt, ha obligat a fer allò que semblava impossible: aturar, gairebé per complet, l'economia mundial.

De sobte, aquesta aturada ha situat els humans davant el mirall. En poques setmanes de frenar el ritme, la contaminació disminueix, l'aire que es respira és més pur, la mar és més neta i moltes espècies animals recuperen espais que els hem arrabassat.

De sobte, moltes tasques que no es podien fer des de casa, s'hi han pogut fer, moltes gestions burocràtiques que era obligatori fer presencialment, s'han pogut fer a distància.

De sobte, hem descobert la importància de tenir habitatges confortables, que l'accés a internet és ja una necessitat bàsica i que tenim veïns amb qui podem intercanviar suports i complicitats.

De sobte, hem visibilitzat que hi ha alguns serveis bàsics, als quals dedicar-hi doblers no és una 'despesa', sinó una inversió.

De sobte, hem descobert que qui, en darrera instància, garanteix que disposem d'alimentació, són els agricultors i ramaders d'aquí.

De sobte, hi ha hagut fills que, empegueïts, han constatat l'atrocitat que significa 'aparcar' els nostres majors en residències, perquè no tenim temps per a ells.

De sobte, hi ha hagut pares que han descobert que han de dedicar més temps i atenció als seus fills.

De sobte, hem comprovat que la cultura és essencial en les nostres vides i que l'esport d'elit, no tant.

De sobte hem confirmat que el camí que assenyalaven els moviments alternatius, era el correcte. L'altre podia semblar més ràpid... Perquè era més ràpid cap a l'autodestrucció.

De sobte, molta gent ha pres consciència de que els moviments sobiranistes tenen raó quan diuen que hem de poder disposar dels recursos que generam per invertir-los en serveis essencials i que és millor i més eficient prendre i executar les decisions polítiques des d'aquí.