Benvolguts companys i companyes,

Som pare de 2 adolescents que s’estan comportant de manera admirable durant aquest confinament. Però la situació comença a pesar i no veig que ningú reaccioni davant el que estar per venir.

Us escric per sol·licitar l’activació d’una campanya urgent en defensa dels drets dels menors. Vosaltres teniu l’obligació de vetllar per la seva salut i el seu desenvolupament i els recursos per fer-ho. No badeu! És vital! És urgent! Ajudau-mos!

Després de gairebé tres mesos de l’inici i posterior expansió mundial de la pandèmia Covid-19 i d’un mes de confinament gairebé absolut, ens trobam davant un escenari completament nou, encara que no imprevissible. Equips científics i organismes socials ja havien advertit incansablement de la possibilitat de crisis sanitàries o ecològiques que podrien desencadenar emergències humanitàries globals.

Per això, resulta indignant que administracions locals i mundials de tot color i latitud, no tenguessin grups d’experts dedicats a preveure possibles plans d’intervenció. A què han dedicat els diners públics i els assessors i experts que paguem?

Tanmateix, és moment de començar a adoptar mesures inèdites a curt, mig i llarg termini, perquè si alguna cosa hem tret en clar d’aquest mes és que haurem d’aprendre a conviure amb la Covid-19. Probablement ara toca fer front a la fase més aguda i greu de la pandèmia, amb mesures de xoc, però aquestes han d’estar degudament justificades i han de contemplar les conseqüències contraproduents que poden generar.

I entre aquestes conseqüències estan aquelles que afecten als sectors de població més vulnerables (gent gran; nins, adolescents i joves; grups en risc d’exclusió…). D’entre tots ells, el grup més sensible és el dels menors en fase de desenvolupament. L’allargament indefinit del confinament absolut els afecta especialment, sobre tot a nivell emocional, però també físic i mental.

Ja no és moment de mesures discrecionals. Hem de començar a filar més prim perquè això serà llarg. Els joves han de poder relacionar-se amb certa naturalitat perquè necessiten crèixer sans, amb fortalesa mental i pelnitud emocional. Són el futur i els hem d’amoixar.

Per tot això, mares i pares, psicòlogues i pediatres, mestres i professores, tenim l’obligació de proposar les mesures necessàries perquè nins i joves puguin començar a recuperar certa normalitat i d’exigir l’aprovació, el més aviat possible, dels decrets que calguin per garantir els seus drets.

Si el més important és la salut, i no l’economia, el jovent va primer! Volem mesures coherents i adaptades a les necessitats de cada grup de població i a les realitats locals. Desconfinament progressiu dels menors ja!