La bona nova de fa pocs dies ha estat l’aparició d’un dofí, vist de la platja de Can Pere Antoni. També s’han vist ànneres pel passeig de Mallorca, però no tan sols dins sa Riera, que no seria notícia, sinó per les voravies del carrer. Als tudons (com uns colomots amb collar blanc, a la foto de capçalera vora una mèrlera femella o jove) els agraden les zones verdes i aprofiten ara que estan tancades. Pels terrats de sa Vileta s’han vist milanes fent la miloca... Per cert, als parcs urbans d’Europa no cal esperar el coronavirus, per allà és normal veure-hi tudons, tords, corbs... fins i tot estols d’ànneres i gavines de tota casta. Als parcs nostres es veu molt més freqüentment ciment, pasteres cridant misericòrdia, arbres mutilats i arbusts desgraciats.

A Càller (Sardenya) els dofins ja són ran del moll, a Venècia, els joves han descobert que pels canals també hi ha peixos i ara els veuen des de la finestra, els canals s’han transparentat una cosa grossa, a Burano (illa pròxima) han tornat els cignes, i duim quatre dies! No sé si qualificar d’espectacle l’arribada de senglars a la Diagonal de Barcelona. És la novetat, però cada ciutat té estampes semblants, amb manades d’animals perifèrics que volen provar que tal es viu a bosc d’asfalt.

Un cas molt més curiós és el Txernòbil, aquella central nuclear que va rebentar i, a part de matar o desgraciar moltíssima gent, va provocar la deportació de tota la població en una àrea d’uns 4.000 Km2, atès que la radiació es quedarà per moltíssims anys. Però com que els animals no ho saben ho han recolonitzat. Pareix esser que tenen la vida bastant més curta i adesiara apareixen exemplars mutats de qualsevol manera, com a la mostra del bar Central que hi havia a Llubí. Però com que això tampoc no ho saben, els animals, i a la resta d’Europa esta copada pels humans, doncs han proliferat allà, essent ara mateix una mena de reserva natural del temps dels neandertals: llops, onsos, linxs, guineus... han tornat a ca seva.

Que a les àrees recreatives de Lluc hi hagi més cabres que gent és un cas diferent, que ja patien els que tenen horts a la perifèria dels pobles, i és que les cabres a la muntanya ja no hi caben fa anys.

Idò canten gravacions i menten tècnics col·laboracionistes: el problema érem nosaltres. La Natura no ens ha de menester per a res: ja s’havia fet i refet moltes vegades, abans dels neandertals i abans dels australopitecs. Un altre tema seria a quina velocitat, però s’esdevé que la velocitat, a la Natura, li importa un rave. D’allò dels dinosaures fa milions d’anys, i què?

El problema actual és que a la majoria de la gent li importa un rave el funcionament de la Natura, si més no sempre queda relegat en un tercer pla, subordinat al “progrés”, entès com a tal l’acumulació de doblers i bens particulars superiors als dels veïns, si pot esser de coses irreciclables de curta durada. I així ho tenim. De tant en quant alguna cosa falla i tot se’n va a ca na Tix: una central nuclear que rebenta, un tsunami amb ones de pel·lícula apocalíptica, una llevantada amb una força mai no vista, 200 litres per m2 en pocs dies allà on no hi plou, o, com qui no vol la cosa, de mica en mica, cada dia una parell més de metres quadrats asfaltats i metres cúbics de gasos tòxics a l’atmosfera, i res: uns estius que ja és normal no davallar de 25ºC a la nit.

I mentre discutíem si tornar a regenerar les platges artificialment, amb els batles més beneficiats per l’urbanisme, il·legal o no, demanant que els altres els paguin els desperfectes naturals (Glòria...), a Portocolom ha aparegut una platja nova, sense demanar-ho, ni insultar l’Administració ni haver de plorar a Madrid. Torna a esser la Natura que té, o tenia, un dinamisme amb els corrents marins, prats de posidònia, ventades, avant-dunes d’alga (la posidònia morta acumulada), dunes d’arena fixades amb la vegetació de dunes (borró, lliris de platja... potser siguin davall els hotels). Tot això es va malbaratar, o destruir, amb la urbanització ran de la costa, facilitar estirar la tovallola als turistes. La Natura destruïda per una bandera blava.

També ha estat ben notable la contribució que hem fet aquests dies al (re)canvi climàtic, A Madrid ningú no havia vist mai el cel tan net, els nivells de monòxid de carboni i diòxid de nitrogen s’han reduït a la meitat, però. francament, no m’agrada abusar...

Amb els coneixements actuals es pot modificar la Natura, però no tota, sols puntualment i a un preu astronòmic. Globalment el que es fa és modificar, i més concretament desplaçar o posposar els cicles naturals, a part de la inherent extinció d’espècies, que ja és un fet irreversible, i desertificació, que retarda tornar allà on érem milers d’anys. A l’est asiàtic pareix que volen el premi d’això, però no varen poder evitar el desastre de Fukushima, el més greu del món després de Txernòbil, ara ho volen tornar a provar: ja tapen tota la costa amb murades quilomètriques de ciment, però això no solucionarà els llims dels rius d’Indonèsia, amb una contaminació només comparable a les fugues de centrals nuclears, i amb una població enorme que no pot beure d’altra banda...