Continuaré l’article de la setmana passada parlant de la claveguera de l’Estat que suposa el Tribunal de Cuentas amb els seus membres. Al Tribunal de Cuentas hi treballen les dues filles d’Elvira Rodríguez; Estela i Paloma Rodríguez. Elvira Rodríguez va ser ministra de Medi Ambient al Govern d’Aznar. Algú podria pensar que això és una coincidència, però en canvi és molt normal. Al Tribunal de Cuentas hi treballen dues filles de l’exministre franquista Licinio de la Fuente, perseguit per la justícia argentina per haver estat un dels firmants de la pena de mort de Puig Antich. La cosina de les filles de Licinio és consellera del Tribunal de Cuentas. El president de la secció de fiscalització del Tribunal de Cuentas, Javier Medina Guijarro, quan va a treballar, realment es troba com a casa. Al tribunal hi treballa la seva dona, la seva germana, el seu germà i un familiar de la seva esposa. El president del comitè d’empresa del Tribunal de Cuentas, Alberto Otero Nieto, es pot trobar als passadissos del Tribunal, la seva germana, el seu germà, amb els seus dos cunyats o amb el seu cosí. Tots treballen al Tribunal de Cuentas. Al Youtube, al link que vaig posar la setmana passada hi trobareu tots els noms d’aquestes persones.

L’any 2014 es va descobrir que els alts càrrecs del Tribunal de Cuentas havien col·locat a dit més de 100 familiars. El 14% de la plantilla eren familiars “enxufats”. El Tribunal de Cuentas té seriosos problemes informàtics. Segons un informe, la majoria d’informàtics del Tribunal de Cuentas no té altres estudis més que el graduat escolar, que alguns guanyen més de 3.000 euros cada mes. Només 5 dels 60 informàtics tenien coneixements informàtics. Una cosa que no ens podrà estranyar si tenim en compte que els caps del Tribunal de Cuentas han donat places d’informàtica a les seves secretàries per tal de fer-les fixes, encara que no tenguessin els coneixements informàtics necessaris.

El 2013, el president del Tribunal de Cuentas, Ramon Álvarez de Miranda, va presentar al Congrés un informe on deia que a les universitats públiques sobraven professors. El que explicava Álvarez de Miranda és que ell havia “enxufat” la seva concunyada i el nebot de la seva esposa al Tribunal de Cuentas. Però el que s’ha dit fins ara no és el més greu. Mentre que el Tribunal de Cuentas persegueix de forma implacable les despeses del 9N, i ara les de l’1 d’octubre, la reacció és molt diferent quan els seus companys de partit roben desenes de milions d’euros. Dels molts casos que existeixen només n’explicarem dos.

El primer és sobre Ercros. Des de l’any 1989, Josep Piqué va ser president de l’empresa química Ercros, fins que l’any 1992 va fer fallida. És un cas escandalós on també hi trobam a Javier de la Rosa, protagonista del també escandalós cas Grand Tibidabo. La qüestió és que el Govern de Felipe González va decidir rescatar l’empresa que dirigia Josep Piqué amb un crèdit públic de 51 milions d’euros. Quatre anys més tard, José María Aznar es va convertir en president del Govern i va nomenar Josep Piqué, ministre d’Indústria. Doncs bé, una de les primeres decisions de Piqué va ser una resolució per perdonar el deute a Ercros, l’empresa que ell havia dirigit. Aquesta resolució també la va signar Rodrigo Rato, que llavors era ministre d’Economia. Davant aquesta decisió que feia perdre a l’Estat 51 milions d’euros, el PSOE va posar una denúncia davant el Tribunal de Cuentas a Piqué i Rato. El problema era que el fiscal del Tribunal de Cuentas en aquell moment era Antonio de la Rosa, cosí de Javier de la Rosa i germà de Francisco Javier de la Rosa, que estava casat amb la germana de Rodrigo Rato. D’aquesta manera, el Tribunal de Cuentas va decidir que no calia investigar el tema i els 51 milions d’euros públics es varen perdre per a sempre.

Una altra història més recent és la que explica que l’any 2013, l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, esposa de José María Aznar, va decidir vendre 1.860 habitatges públics al fons voltor Blackroch. El preu de mercat dels immobles era de 151 milions d’euros. Ana Botella i el seu equip varen fer una rebaixa de 22 milions d’euros. Quan va arribar el nou govern a l’ajuntament de Madrid es va posar una demanda per aquesta pèrdua davant el Tribunal de Cuentas. I aquesta vegada sí, el Tribunal va condemnar Ana Botella i el seu equip a pagar una multa de 22 milions d’euros. Ana Botella va posar un recurs. La revisió del cas va caure en mans de Margarita Mariscal de Gante, la qual va decidir absoldre Ana Botella, i els 22 milions també varen quedar perduts per a sempre. Existeixen molts altres casos semblants a aquests, on els membres del Tribunal de Cuentas, nomenats pels partits, salven i tapen la corrupció dels membres dels seus partits. Curiosament, o no, la persecució contra els que varen actuar en el 9N o a l’1O és implacable. Es veu que formen part d’una claveguera de l’Estat i del “A por ellos” de Felip VI. Tot això és el que s’ha de saber per poder entendre moltes de les reaccions de persones independentistes.