Aquesta és una investigació feta i publicada a Youtube. Aquesta vegada sí que és un vertader plagi. Segurament serà un dels articles que més feina m’haurà duit, perquè no faig més que transcriure el que es diu al vídeo esmentat i això no és gens fàcil. Però he cregut que era necessari que es conegués per la gravetat del que s’hi denuncia, i perquè els qui tenen la pell fina vegin i comprovin que sense odi i sense rancor es poden contar les coses que passin encara que escandalitzin. Anem per feina:

Fa un poc més de dos anys i mig que Jordi Évole entrevistava Puigdemont i aquest li parlava del Tribunal de Cuentas, Tribunal que estava perseguint moltes persones relacionades amb el procés català, i Puigdemont li deia que li agradaria que es publicassin els noms dels que formaven el Tribunal de Cuentas i així s’entendrien moltes de coses, en veure les relacions que tenien amb els partits polítics. El Tribunal de Cuentas és el que va confirmar la condemna d’Artur Mas per la consulta del 9N i ha posat a prop de 5 milions d’euros de multa als organitzadors d’aquesta consulta. Diu la investigació que ara el Tribunal de Cuentas està preparant la segona fase, el càstig que ha d’aplicar als organitzadors de l’1 d’octubre. La sentencia del Tribunal Suprem que condemnava als qui ara són presos polítics, ja ho deia al punt 9: “Remítase testimonio de esta resolución al Tribunal de Cuentas a los efectos de reclamación de la responsabilidad civil a aquellos acusados que han resultado condenados por un delito de malversación de caudales públicos.”

Així ho volia Marchena que va posar la pilota al terrat del Tribunal de Cuentas. Ara hauran d’arribar les multes milionàries per a l’1 d’octubre. Això vol dir que el judici contra el procés català no ha acabat. A un titular del 28 de gener de 2020 es podia llegir: “El Tribunal de Cuentas reclama a Puigdemont, Junqueras y otros 18 cargos separatistas 4,14 millones malversados para el 1 de octubre.” Un altre titular del 3 de febrer, uns dies abans de reunir-se els presidents Torra i Sánchez a Barcelona, deia: “El Tribunal de Cuentas abre otro frente a los líderes del procés por 35 millones de las embajadas”.

Queda clar que no hi ha cap taula de diàleg que aturi el Tribunal de Cuentas. Per això parlarem dels noms que demanava Puigdemont i els mecanismes escandalosos d’aquesta institució. Així podreu veure com funciona aquesta claveguera de l’Estat que és el Tribunal de Cuentas.

Està format per 12 membres escollits pel Congrés i pel Senat. Per esser elegits els membres han de tenir l’aprovació de 3/5 parts de les càmeres. Això vol dir que el PP i el PSOE s’han de posar d’acord amb els noms. I aquí sorgeix el primer problema. Els que en teoria s’haurien d’encarregar de controlar què fan el PP i el PSOE amb els diners públics són persones de confiança del PP i del PSOE. I a partir d’ara analitzarem els noms que demanava Puigdemont. Fins l’any 1982, el president d’aquest tribunal era Servando Fernández, falangista i voluntari de la División Azul, que va combatre al costat de Hitler a Rússia.

Entre 1991 i 2012 trobam al Tribunal de Cuentas a Juan Velarde, que va ser director del diari falangista Arriba i que l’any 1953 havia redactat la ponència econòmica del I Congreso Nacional de Falange. Sobre Catalunya, l’any 2013 sortia a un titular referint-se a ell: “Un consejero del Tribunal de Cuentas no descarta un bombardeo de Barcelona”.

Entre el 1997 i el 2017, el president del Tribunal va ser Ubaldo Nieto de Alba, exsenador de la UCD. El sou d’Ubaldo Nieto, com el de la resta de consellers del Tribunal superava els 120.000 euros anuals. Quan es va retirar, va obtenir una compensació d’un import similar. I aquest Ubaldo surt a la llista de Bárcenas com a donant a la Caixa “B” del Partit Popular. El Ministeri d’Hisenda va adjudicar a dit a una empresa de Villar Mir la nova seu del Tribunal de Cuentas, aquesta noticia era del 28 de febrer de 2016. També Hisenda va adjudicar a dit el lloguer d’un edifici per al Tribunal de Cuentas per valor d’1,8 milions d’euros. El propietari de l’edifici era Juan Miguel Villar Mir, alt càrrec franquista i propietari de l’empresa OHL, que també apareix als papers de Bárcenas com a donant a la Caixa “B” del Partit Popular. Altres noms coneguts del Tribunal de Cuentas són Manuel Aznar, germà de José María Aznar; María José Molinero, esposa de Federico Trillo, exministre de Defensa d’Aznar; Margarita Mariscal de Gante, exministre de Justicia d’Aznar i filla de Jaime Mariscal de Gante, membre del Tribunal de Orden Público franquista i membre destacat de la policía encarregada de la repressió política dels anys 50 del segle passat. (Continuarà).