Tots solem patir greus incongruències

El que em preocupa més a l’hora d’escriure un article és aplicar la meva subjectivitat dins un alt grau d’objectivitat. No sé si és possible. Vull dir que sé que els articles d’opinió forçosament han de ser subjectius, però vull esser el màxim d’objectiu quan cont alguna cosa o anècdota que ha ocorregut. I segurament en aquest article vull demostrar algun aspecte de l’objectivitat de la qual he parlat.

Els comunistoides, afirma la dreta, de Podemos, de l’ajuntament de Barcelona es pugen el sou, un 40% per a l’alcaldessa (900 euros), un 27% per als regidors (600 euros), i 300 euros per als comissionats, per compensar la sobrecàrrega de treball que perjudica la conciliació, per les seves llargues jornades de treball. No sé on queda el seu grau de comunisme o el seu codi ètic, ja que aquest augment s’afegeix als 2.200 euros mensuals que s’havien adjudicat com a sou tenint en compte l’esmentat codi ètic. No sé si totes aquestes consideracions també les tenen entre els treballadors normals i corrents que també es poden trobar en condicions similars.

Un altra cas greu d’incongruència el va patir Joan Josep Nuet, diputat al Congrés espanyol de la coalició ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)- sobiranistes: «És evident, ministra, que nosaltres valorem positivament la contribució dels nostres militars a la nostra seguretat, i ho vull deixar clar perquè consti en acta: en això no tenim cap dubte», va dir, dirigint-se a la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles. I a això hi va afegir sobre el paper de l’exèrcit espanyol i va demanar de ‘democratitzar-lo’. «El feixisme no ha de tenir cap lloc on amagar-se, tampoc a les forces armades» «Tot i que la història militar del nostre país és complexa, evidentment, els segles XIX i XX ens van portar molt males notícies, però esperem que aquest segle XXI trenquem amb aquests tabús de la nostra història».

Va ser molt criticat, teniu en compte que va parlar de «les nostres forces armades», «el nostre país», «la nostra història», tot referint-se a l’exèrcit espanyol, Espanya i la història espanyola, quan els independentistes mai no usam aquests termes en parlar o escriure. Sabem quin és el nostre país, la nostra història i no en tenim, d’exèrcit. Així que incongruències a dojo.