Ens trobam en temps de trobades de governs. El president del Govern espanyol i el president de la Generalitat s’han trobat i volen continuar fent-ho. Sembla que es respecten, però segur que el president espanyol no s’hi troba gaire a ple amb aquestes reunions que donen ales, cridòries i protestes a Casado i Arrimadas. Com és possible que el president espanyol es vulgui reunir amb una persona que ha estat desposseïda del càrrec de diputat, i segons els partits dretans, no pot ser president d’enlloc? Segur que els jutges espanyols s’estan fregant les mans, ara podran acusar Torra de rebel·lió, ja que aquest ha rebut el president Sánchez amb una tropa armada amb fusells. Si l’han rebut amb fusells, els haguessin pogut emprar i si els haguessin pogut emprar, vol dir que hi hagués pogut haver violència, i si hi hagués pogut haver violència, vol dir que hi ha hagut rebel·lió, idò 25 anys de presó per al delinqüent Torra.
Si es va acusar el rei d’haver ensenyat la consigna del “A por ellos, oeee!”, i a Rajoy d’haver enviat uns quants milers de guàrdies civils al Principat de Catalunya per al primer d’octubre, ara el ministre socialista Fernando Grande Marlaska ha premiat els policies que varen desplaçar a Catalunya amb motiu de les protestes per la sentència de l'1-O, i els ha condecorat amb una medalla que en alguns casos comporta un increment vitalici de pensió. La majoria dels beneficiats són agents antiavalots. La direcció general de la policia espanyola ha comunicat avui als sindicats la relació de beneficiaris de creus al mèrit policial, que és la denominació que tenen la majoria de les condecoracions. Es lliuraren el 29 de gener en els actes commemoratius del 196 aniversari de la policia nacional. Un policia que va resultar ferit rebrà la creu de plata, que comporta un increment vitalici de la pensió equivalent al 15% del sou. Hi ha altres casos similars.
La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha evitat defensar el manteniment del Mobile a Barcelona, després que Isabel Díaz Ayuso, la presidenta popular de la Comunitat de Madrid, es plantejàs el seu trasllat a la capital espanyola. En una entrevista a El Periódico, ha afirmat que "qualsevol ciutat és candidata al Mobile" i que "ningú no diu que es quedi a Barcelona per a tota la vida". Si a això hi afegim els efectes del coronavirus que ha fet que LG i Ericson afirmin que no hi acudiran, possibilitaran als mitjans madrilenys que acusin el procés d’aquestes absències i que, per tant, tenguin més arguments per endur-se’n el Mobile a Madrid, que és un objectiu més de la seva estimació a tot el que soni a català. Qui ha aturat els peus a Díaz Ayuso ha estat John Hoffman, conseller delegat de la GSMA, l’organitzadora del Congrés. Ha assegurat que tenen contracte fins al 2023, que es complirà el contracte i després continuarà a Barcelona fins que convengui. Sempre han de venir de fora els que donin lliçons a Espanya o a certs governants espanyols, que només veuen els catalans com a éssers que requereixen esser espoliats de totes les maneres possibles.
Pot ser que una de les persones, que la caverna mediàtica i els partits dretans han aconseguit que fos més odiada és el president Carles Puigdemont. Doncs ara, li toca al seu advocat Gonzalo Boye, que també ho és d’altres exiliats a Bèlgica. Un dels fets que li han ocorregut fa poc temps ha estat l’escorcoll de casa seva i del seu despatx perquè se li va imputar un possible delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el narcotràfic. El fet que els exiliats presentassin una demanda contra el jutge instructor Pablo Llarena per vulnerar el dret a tenir un judici imparcial i just, va indignar els extremodretans de Vox que es varen querellar contra tots els exiliats i també hi varen incloure l’advocat Gonzalo Boye. Se l’ha cercat imputar o investigar per tots els costats, fins i tot s’ha entrat al seu despatx, com si s’hi hagués anat a cercar documents o a deixar-hi proves per acusar-lo i aquests dies, l’Audiència Nacional ha embargat tots els béns de l’advocat, per una acusació que se li va fer el 1989, amb motiu del segrest d’Emiliano Revilla, ja que ara se li demana de fa 30 anys una indemnització d’un milió dos-cents mil euros, cosa que mai no ha demanat el Sr. Revilla. L’únic motiu només pot ser que sigui l’advocat de Puigdemont i d’altres exiliats, que molts espanyols anomenaran delinqüents. Amb tots aquests fets es demostra la gran estimació que té Espanya per Catalunya. On és l’estat de dret que diuen que són els dretans extrems espanyols?
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sánchez voldria reconduïr la situació catalana cap a l´antiga situació d´abans del 2010, i així refredar-ho tot. Però que es vagi mentalitzant que nosaltres tenim memòria i tot el que ens han agredit i han fet patir MAI HO OBLIDAREM. QUE NO ES PENSI QUE ENS CONFORMAREM AMB LA LLUNA EN UN COVE. EL QUE HEM COMENÇAT HO HEM D´ACABAR AMB LA INDEPENDÈNCIA.