... sinó unir-se, ajuntar-se per defensar una idea, paraules de na Neus Català que es troben a les primeres pàgines de l’Agenda de la Dona 2020. La forja d’edicions (Dbcoop,sccl). Supòs que coneixeu qui era na Neus Català, una militant antifeixista, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC. La penúltima supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück. En ser alliberada continuà lluitant en la clandestinitat contra el franquisme, va continuar la seva militància al Partit dels i les Comunistes de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual n’era sòcia d’honor.

Morí l’abril del 2019, l’any 2015 fou declarat any Neus Català per l’Institut Català de les Dones, hi col·laboraren moltes institucions catalanes, ja que havia estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de Catalunya...un munt més de reconeixements. Us recoman la lectura d’Un cel de plom de Carme Martí. Barcelona: Amsterdam llibres, 2012, si voleu conèixer-la millor.

Aquests dies hem vist pels mitjans de comunicació la commemoració del 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz-Bikernau el 27 de gener de 1945. S’ha recordat l’horror dels camps d’extermini, s’ha honorat les víctimes. Hem llegit un munt d’articles explicant el pitjor episodi de la història del segle XX, hem reafirmat el compromís en la tolerància, en el respecte a totes les persones, sigui quina sigui la seva opinió, creença, orientació sexual, color de la pell...

Lluitar no vol dir agafar una arma, sinó unir-se, ajuntar-se per defensar una idea deia na Neus Català des del convenciment que aquesta és l’accepció de la paraula que hem de tenir totes les persones d’esquerres, demòcrates. Lluitar per transformar aquesta societat, aquest món, ple d’injustícies, desigualtats, abusos i discriminacions. Lluita en el sentit de na Neus, treball col.lectiu, en equip, cooperatiu, perquè no és cert aquell lema dels capitalistes que tu, tota soleta, pots arribar on vulguis, és qüestió de voluntat només... lema que la cinematografia estatunidenca tantes vegades ens ha mostrat.

I va bé recordar les paraules de na Neus Català en aquests dies, perquè la feina en equip s’oblida massa sovint. Tenim un excés de narcisismes en les xarxes socials, de «selfies», que si per una banda tenen de positiu reafirmar l’autoestima i per tant no caure en el contrari, per l’altra poden oblidar que necessitem els altres en tots els aspectes de la nostra vida. Som éssers socials, no individus aïllats.

En el treball quotidià, en la família, en les amistats, en el món de la política, dels esports, de l’oci, en la vida social en general, tenir present que no som res sense el treball col·lectiu, sense l’equip, ens dóna una visió menys egocèntrica de les nostres capacitats i les nostres mancances. Una visió necessària que ens duu a aprendre a escoltar, argumentar les nostres propostes, acceptar les opinions dels altres, arribar a acords per dur endavant les tasques encomanades.

Ara que es recupera el diàleg com a eina per solucionar conflictes, com el català, convé tenir present els avantatges d’aquest i del treball cooperatiu, i reivindicar-lo sempre que aparegui el cant al lideratge individual. Diàleg vol dir parlar i escoltar, no imposar.

Lluitar vol dir unir-se, ajuntar-se per defensar les idees transformadores, d’esquerres. Aquestes no es poden dur a terme des de l’individualisme, des del narcisisme. Reivindiquem i experimentem el treball en equip, imprescindible per avançar en construir un altre món.