Segurament en té molts. Jo només vos en faré cinc cèntims de dos. És segurament el problema més greu que deu tenir i com a mínim així li ho adjudiquen els partits polítics de l’oposició i la seva caverna mediàtica, en resum, la dreta extrema i l’extrema dreta. Aquest és el problema de Catalunya, del Principat de Catalunya, ja que n’Arrimadas dels “Cs” ja pensa en el problema dels Països Catalans, encara que ella així no els anomeni ni els reconegui. El problema de Catalunya és que es vulgui separar, que vulguin exercir el dret a l’autodeterminació i que el guanyin. Per tant, tota la seva política es troba encaminada a mantenir la “unidad de destino en lo universal”. Per tant, així ho ha de demostrar en la seva política exterior, com així ho ha demostrat.

Dic que ho ha demostrat, perquè ha anunciat el seu suport a l'operació militar planificada per part de Turquia al nord de Síria, convertint-se en el primer país europeu a fer-ho. El compte de twitter de l'Organització oficial del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) espanyol va anunciar dilluns una sèrie de tuits. "El suport a l'OTAN a Turquia té com a objectiu contribuir a una reducció de la crisi a la frontera de l'Aliança". La declaració de suport d’Espanya prové de la crítica massiva d’altres països europeus i occidentals contra l’operació prevista, inclosos el Regne Unit, França i la República Txeca. La Unió Europea (UE) també ha expressat la seva preocupació pels possibles efectes de l'operació, com ara una possible nova onada de refugiats, i els Estats Units han declarat que no admeten l'operació i han amenaçat de fer de Turquia una "economia extremadament delimitada ”si les seves forces militars perjudiquen les tropes americanes. Però han canviat les tornes, ara els Estats Units han donat diumenge la benedicció, perquè Turquia continuï amb l'operació i retiri les seves tropes de les zones del nord-est de Síria. El sobtat canvi en la posició de l’administració del president Donald Trump ha confós a moltes parts, reflectint les contrastades decisions de política exterior per les quals es coneix des de fa temps. Els Estats Units també varen limitar severament l’accés de Turquia a l’espai aeri al nord-est de Síria, impedint la seva capacitat de proporcionar cobertura aèria durant tota l’operació. Si Espanya dóna suport a Turquia és per perjudicar els kurds, que també cerquen independitzar-se. Quan Espanya se’n tem que qualque territori del món vol la independència es posa en contra perquè pensa en Catalunya. Recordau que encara no ha reconegut Kosovo. I el problema de Turquia i el Kurdistan és un problema per a Espanya.

Anem cap a l’altra problema que he esmentat. Si té un problema amb un territori que es vol separar del que ells anomenen la seva pàtria, també tenen problemes amb els que es volen separar, és a dir, amb els independentistes. Per tant, el Govern espanyol, com a poder executiu, juntament amb el poder judicial, el que ha estat utilitzat per evitar haver de fer política, varen fer empresonar set membres dels CDR, entre ells hi havia un veïnat de Santa Perpètua de Mogoda, Ferran Jolis, que sense saber per què, Institucions Penitenciàries el va sancionar a estar incomunicat durant tres mesos amb el seu pare i la seva parella. No els podia telefonar ni tenir cap vis a vis amb cap dels dos. No li varen comunicar els motius de la sanció.

La coordinació de la defensa va explicar que creia que la decisió va ser a causa de les declaracions públiques que havien fet son pare i la seva parella en què denunciaven el maltractament rebut. I el que es pretenia amb la sanció era que els familiars callassin. Són massa els empresonaments i càstigs imposats a totes les persones que facin olor d’independentistes. Segur que sembla que Espanya té problemes molt més greus que aquests, però estan ben obcecats amb aquesta qüestió. Esperem que algun dia el seu cervell deixi d’estar obnubilat i aprenguin a fer ús del seny. Que no temin el seny català, sinó que l’imitin.