Deu ser difícil trobar a tot Europa un exemple més evident d'allò que darrerament s'anomena 'casta política' que el que va representar la figura d'Álvaro de Figueroa y Torres Mendieta (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950), que, per ventura, vos sonarà més com a primer 'Conde de Romanones'.

El 'Conde de Romanones' representa el prototip de polític manipulador, maniobrer, d'escassos escrúpols i titular o valedor de poderosos interessos econòmics.

Va ser president del Senat, 17 vegades ministre i 3 vegades president del Consell de Ministres amb Alfons XIII.

No serà des d'aquí que li esmenarem la plana a tan il·lustre estadista, però tenc per mi que una de les seves més cèlebres sentències, la que promulgava «faci vostè les lleis, que jo faré els reglaments», ha estat superada per la realitat.

No volem dir aquí que sigui més efectiu fer les lleis que fer els reglaments. A no ser que siguis d'una ineptitud equivalent a la de l'equip de la consellera de Salut del Govern. El que volem dir és que avui, això ja ha quedat superat i no fa falta tenir la majoria necessària per a fer les lleis, ni tenir condesderomanones de torn per fer els reglaments, avui el que funciona és tenir la capacitat de nomenar els jutges. A les seves mans incorruptes (és curiós que sigui la única ocupació, a Espanya, on no hi ha cap condemnat per corrupció) acaba tota llei o reglament que pretengui canviar alguna cosa.

Ho sap aquest aprenent de condederomanones que nom Ignacio Cosidó, que explicava als seus companys del PP que havien «col·locat» el president del Tribunal Suprem, cosa que els servia per «controlar per la porta del darrere» la sala que va jutjar els líders independentistes.

I ho saben els aspirants a condederomanones que assessoren Pedro Sánchez.

Tot passa i tot queda. I avui, en la política de saló espanyola, ja no són importants les lleis ni els reglaments. El més important és controlar els jutges. Encara que sigui per la porta del darrere.

Faci vostè els reglaments que jo nomenaré els jutges.