Reflexió crítica

Vagi per endavant el meu major reconeixement i respecte per a tots aquells que ho fan possible.

Però, al meu entendre, la lectura que s’hauria de fer d’aquest fet és una altra: Ens trobem en una situació en la que la “Caritat” té que assolir el que la “Justícia Social” hauria d’haver resolt.

És una vergonya, al meu entendre, que siguin necessàries totes aquestes iniciatives solidaries. Si els Estats i els seus Governs, en lloc d’afavorir els objectius del “Neoliberalisme Econòmic” salvatge que impera arreu, tinguessin cura dels més elementals drets de tots i cada un dels ciutadans, garantint els seus més elementals drets bàsics, generalment reconeguts en les “Constitucions” (Però ignorats de fet) no caldria que ningú altre assumís la tasca esmentada al principi d’aquest escrit.

Pot ser hauríem de reflexionar en relació a la pràctica treta de les “Castanyes del foc” que suposa l’activitat (Per altra banda lloable, com ja he dit) de les entitats solidaries, que permet a qui correspon mirar, tranquil·lament, cap a una altra banda.

Ciutat de Mallorca, Nadal del 2019.

Alexandre Cortès i Cortès.