Aquesta vegada el PSOE ha feta una viada a arribar a un acord (o a un simulacre d'acord, qui sap...) amb Podemos. El temps dirà si l’acord durarà o si serà un teatre de curta volada per En Sánchez poder dir als seus afiliats i votants –ho veis, com no hi ha altre remei més que anar amb el PP?- No me vendria gens de nou que, davall-davall, sigui això, que volen els qui remenen de bon de veres les cireres de l'Estado', que són el borbó, el ministre de propaganda amagat darrere la cortina Aznar i la seva FAES, i la banca espanyola, madona del PPSOE per la milionada que aquest binomi li deu.

És que, entre el PSOE i Podemos, encara no n’hi ha prou per a fer govern. S’han d’entendre amb qualcú més perquè els surtin els números. És per això que pens que aniran malament si no cerquen manera de tractar el tema de Catalunya diferent d’afuar la policia, acabussar els jutges, i tancar a la presó els dirigents triats pel poble i pintar-los com a criminals per les seves televisions. Així, no crec que vagin gaire enfora.

Els anglesos a Escòcia l’any 2014 acordaren amb els independentistes fer-hi un referèndum. En lloc d’insultar-se i d’amenaçar-se, els anglesos se limitaren a oferir reformes i avantatges als escocesos si continuaven en el Regne Unit. I els independentistes se limitaren a oferir avantatges si Escòcia se feia independent. ¨Votaren i va guanyar el ‘no’. I cap problema! La vida continua!

Veurem si En Sánchez té manera de trobar els suports que encara no té i que ha de menester per fer govern. Ben pardala serà ERC si se rebaixa a fer En Sánchez president espanyol a canvi d'una simple i inconcreta "taula de diàleg". Què és això? Però de què va ERC? És que ja té temptacions de fer de crossa incondicional del PSOE? Que vagi alerta a acabar fent de PSM del Principat! Qualsevol punt de partida que no sigui exigir a l'Estado, si vol tenir govern, l'amnistia per als presos polítics i el retorn dels exiliats, és una claudicació humiliant, una renúncia als Drets Fonamentals. És agafar el llis a la inexistència de Drets Humans a la Unió Europea per als dissidents catalans.

Un altre aspecte de les eleccions molt comentat entre entre els qui ens resistim a l'espanyolització de Mallorca és que continuam sense cap diputat d’un partit mallorquí a les Corts espanyoles. N’he sentits que estan fellons per això i que se demanen com pot esser mai que Terol ens passi davant, amb el diputat que hi han tret del partit ‘Teruel existe’. No entenen com pot esser que, a les eleccions europees, a les Balears En Junqueras i En Puigdemont traguessin 31.000 vots i que ara En Balboa només n’hagi trets 18.000. -Com pot esser això, si la manifestació més grossa que hi ha haguda mai a Mallorca va esser la dels 100.000 mallorquins que l’any 2013 s’alçaren contra el TIL del madrileny engominat Bauzán i en defensa de l’escola mallorquina?- també he sentit dir.
Crec que passen dues coses: una és que, si no surts per ‘sa tele’, no tens més remei que picar pedra al carrer un caramull d’anys. ‘Teruel existe’ resulta que fa vint anys que s’hi pega. És una unió de diverses associacions ciutadanes que, en lloc de jugar a dretes i esquerres, no: miren pels interessos generals d’aquella terra. A les Balears, només hi ha hagut un intent d’anar tots els partits mallorquins plegats a unes eleccions espanyoles, que va esser Unitat per les Illes l’any 2008. Per no treure el diputat la primera vegada que ho proves bé, que és anant tothom plegat, no pots tirar la tovallola.

L’altra cosa que crec que passa aquí és que, històricament, som un ca atupat i escalivat. Veim Mallorca molt petita per pintar res a Madrid. I, per instint de supervivència, pensam que la manera més pràctica de sobreviure és votar-hi el partit d’allà que ens pensem que, almanco, ens farà més poc mal. No dic que anem bé pensant així. Però crec que això explica per què a les eleccions espanyoles no hi sortim, en vots, tots els que hi som i que sí que sortim en altres eleccions.

A més, no podem perdre de vista que som una colònia d'explotació turística intensiva per a l'Estado. I que això, de rebot, ens fa esser el territori més sotmès a ofec demogràfic de tot el Planeta. Així com no podem caure en discursos ploricons que planyen que la llengua reculi sense gosar ni parlar de l'ofec immigratori, no podem parlar de resultats en un festival teleelectoral espanyol sense tenir en compte l'allau immigratòria que Mallorca pateix de fa mig segle ençà, per molt tabú que sigui el tema, per pocs collons que tenguin els polítics de parlar-ne. Vénc a dir: el català mallorquí per força ha de recular en nombre de parlants, però no té per què en nombres absoluts de parlants (com a mínim d'entenents del mallorquí... quan els convé). És que l'allau immigratòria arribarà d'Espanya, o de Colòmbia, o del Marroc, o del Senegal i, en trepitjar el moll o l'aeroport, se posarà automàticament a parlar mallorquí? Igualment, aquestes allaus immigratòries desbordades (que l'Estado' bé procura no rebre mai dins 'lo seu', que és l'ètnicament neta i purament castellana Castella profunda), com voleu que votin partits mallorquins (per afegitó desunits) en unes eleccions espanyoles? I més si tenim en compte el bombardeig ideològic mediàtic espanyolista a què els sotmet l'enfilall infinit de canals de teleFAES, gens sotmès a contrapès per la regionalista principatina TV(E)3 ni per la folklòrica i farcida de pepers IBerenam3.

Ens cal picar molta de més pedra al carrer, cercar i trobar líders que parlin clar, que superin el teatre de jugar a dretes i esquerres, que denunciïn davant el poble mallorquí la situació de colònia turística a què Espanya i la Unió Europea sotmeten Mallorca i que diguin prou a la immigració desbordada i incontrolada, véngui d'allà on véngui, dugui el carnet que dugui, parli la llengua que parli, amb l'única excepció dels compatriotes de llengua del Principat, València, la Franja, Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer.