A la fi s’ha tret la mòmia de Franco d’allà on no havia d’haver estat mai. L’església l’havia passejat sota el pali i havia agombolat les seves despulles al monestir de la Vall, perquè allà li poguessin retre homenatge tots els que enyoraven el governant dictador, que va assassinar tanta gent. Cap dels governants a un estat que denominaven demòcrata havia estat capaç de treure’l d’allà. El fet que a totes les institucions hi hagués seguidors del dictador, que no havien estat depurats quan havia correspost fer-ho, feia que se li continuàs retent homenatge. Allà s’ha vist com els cossos de seguretat i policíacs espanyols eren respectuosos amb els franquistes, les seves banderes anticonstitucionals i fins i tot amb els colpistes com Tejero.

Tot això i fent una petita recerca a les xarxes socials i diaris digitals m’ha fet comparar el tracte que rebien els catalans, que era més semblant a un mobbing o assetjament, que a qualsevol mesura que tengués alguna cosa a veure amb la seguretat. Inseguretat total i dolor físic i psicològic és el que s’ha produït en el tracte policial i la societat civil que es manifestava. Ha quedat demostrat que els cossos de seguretat seguien un manual per provocar els conflictes. Fins i tot a través de vídeos s’ha pogut veure algun tràiler on es duien infiltrats, i aquests serien els vertaders encarregats de promoure les batalles campals, primer dedicant-se a excitar els manifestants, a atacar la policia com si fossin els independentistes els qui provocaven els cossos de seguretat i quan la cosa s’embrutava els infiltrats desapareixien i després rebien els que es trobaven a les primeres files. El manual on es poden llegir aquestes tàctiques és el de David Piqué i Batallé, El síndrome de Sherwood. Això ha servit per fer passar els independentistes per violents, i, a més han patit les conseqüències, fins a unes quantes persones que han perdut un ull. També han simulat ferits lleus com a greus entre els policies. O el president del Govern visitant policies a l’hospital i oblidant els ferits manifestants com si fossin culpables d’haver exercit la llibertat de manifestació. O és que deuen pensar a eliminar aquest dret, quan ja han restringit enormement el d’expressió?

Davant tota la tropa que creu que el govern franquista era modèlic, encara queden persones que recorden les tortures que es produïen per part de la policia franquista, quan alguna vegada varen tirar alguna persona per la finestra d’un pis ben alt, i després deien que s’havia suïcidat. Doncs la policia del govern actual, que es diu demòcrata també tortura. Així ho ha denunciat Melània Desoy, que ha denunciat tortures al seu fill a la comissaria de la policia nacional. Tres hores de genollons i emmanillats. Amenaces que els posarien les pinces. Un tracte que deixaria la policia franquista com a simples aficionats. Na Xènia G. R., de vint-i-dos anys, va ser detinguda divendres horabaixa al carrer de Jonqueres de Barcelona, al costat de la Via Laietana, quan tornava de la manifestació de la vaga general. Va haver de passar la nit empresonada a Wad-ras, perquè la jutgessa va decretar presó sense fiança per a ella i cinc persones més acusades d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i danys. La seva família l’ha poguda visitar avui i denuncia a VilaWeb que s’han manipulat les proves per empresonar-la i que la policia la va agredir impunement dins el furgó.

A un altre vídeo he pogut veure com tres policies nacionals, a València, apallissaven un jovenet quan intentaven dissoldre una concentració de suport al procés independentista del Principat. Cops de puny i coces a l’entrada d’un aparcament, mentre deixaven que els manifestants d’un altre grup feixista fessin el que els rotàs.

Aquest assetjament policial contra els manifestants independentistes s’ha volgut vendre com si fos l’única manera de resoldre el problema, fins que s’ha vist una manifestació a Euskadi, de suport al procés català. Els manifestants es trobaven asseguts en una plaça i s’ha vist actuar l’Ertzaintza, que, amb les armes al seu lloc, i sense avalots ni corregudes ni empentes, anaven agafant persones i les llevaven del lloc, sense pegar ni maltractar-les. Afirmen que a Espanya hi ha democràcia, però als que no es porten submisos i sotmesos els apliquen un assetjament pitjor que en una dictadura. És una herència franquista, més difícil d’eliminar que inhumar el cadàver del dictador.