Ja les han convocades, les eleccions a Corts Generals de l’Estat espanyol. Una altra cita amb les urnes, dues, Congrés i Senat. De bell nou a dipositar els vots de manera conscient, sense caure en el desànim que duu a l’abstenció.

En aquesta ocasió el desencís de la bona gent d’esquerres té moltes raons. Després de la nit electoral del mes d’abril el crit dels militants socialistes Con Rivera no!... expressava allò que molta gent votant dels partits d’esquerres li volíem expressar al Sr. Sánchez. Era hora de fer un esforç i conformar un govern d’esquerres, progressista que fos valent per derogar les pitjors lleis promogudes pel PP. La llei Montoro que ofega els Ajuntaments, la llei Mordassa que limita les llibertats, la Reforma Laboral que desvirtua la negociació col·lectiva, i per tant, desempara els treballadors i les treballadores enfront dels abusos dels empresaris.

Era hora d’envestir amb el finançament autonòmic de manera decidida, analitzant les diferents realitats de cada un dels territoris que conformen l’estat. De forma generosa, reconeixent dèficits històrics i fent pedagogia respecte a aquells que no veuen més que els seus problemes immediats.

Era l’hora del diàleg amb les forces polítiques catalanes, que en la seva pluralitat expressen els sentiments del poble que ha demostrat, any rere any, al carrer, que vol decidir lliurement el seu futur, com ho han fet altres com Escòcia, com Quebec... Era l’hora del diàleg i la negociació amb coratge, sense fer cas de les veus més retrògrades de les dretes espanyoles.

Han passat cinc mesos i el resultat de tantes esperances i tanta il·lusió se n’ha anat a norris. Cinc mesos de demanda de l’abstenció als partits de dretes PP i Ciudadanos, d’exigències de tota classe a Unidas Podemos fins a arribar al menyspreu públic. Cinc mesos d’ignorar els partits sobiranistes catalans i bascos, necessaris per aconseguir el suport parlamentari.

Cinc mesos «en funcions» a les ordres dels poders fàctics, dels senyors que no es presenten mai a les eleccions que aconsellen, orienten, amenacen, aquells que sí que tenen el suport de l’electorat. Cinc mesos d’embullar la troca, intentant que les responsabilitats siguin dels altres, com si la gent no tingués criteri, ni opinió.

Inestabilitat com la que han viscut a altres països europeus, recordeu Itàlia amb el rècord en el nombre de governs democràtics en pocs anys, o Bèlgica amb un any sencer sense govern, no fa tants anys.

I ara de bell nou a les urnes. Amb la por ficada al cos que guanyin les tres dretes que governen a Madrid, a Andalusia, a Múrcia. Amb l’amenaça del suposat «càstig» a les esquerres, això és l’abstenció justificada amb No es mereixen res més...

A les urnes, no en mancaria d’altra! Perquè formem part d’una ciutadania responsable, que amb el nostre vot volem manifestar les nostres propostes per dur a l’Estat espanyol. Propostes d’esquerres, profundament democràtiques, de respecte a totes les idees fins i tot aquelles que no ens respecten. Propostes feministes, per posar fre amb mesures radicals al patriarcat que assassina. Propostes de diàleg perquè només amb diàleg es poden solucionar els problemes i les discrepàncies.

Hem d’aconseguir rompre la tendència d’un PSOE-Ciudadanos que el Sr. Rivera anuncia, o el gran pacte PP-PSOE a l’estil alemany, com ens expliquen el Sr. Gonzàlez i el Sr. Rajoy. Hem de mostrar que la ciutadania vol un govern d’esquerres amb el suport de les forces sobiranistes, com era possible fa uns mesos.

Perquè aquestes altres possibilitats no ens duran més que inestabilitat, més retallades, més repressió cap a Catalunya, en una paraula caminar cames enrere com els crancs.