En aquesta partida d'escacs desigual entre l'Estat espanyol i l'independentisme català i els seus (pocs) aliats, l'equip 'a por ellos' acaba de sacrificar una altra peça important: un president.

Pedro Sánchez ha estat llançat a l'abisme d'unes noves eleccions en les quals té moltes possibilitats de perdre l'actual correlació de forces, aparentment favorable als seus interessos. Tot i que és ben cert que ningú és capaç de saber què passarà d'aquí a dos mesos.

L'Estat espanyol juga amb avantatge, en aquesta perversa partida d'escacs, perquè té moltes més peces que el rival i, a més a més, el tauler és seu.

Ja va sacrificar un rei per poder-se carregar a qui consideraven un equivalent en el bàndol oposat: un Jordi Pujol que, en realitat, havia quedat en terra de ningú.

Més tard, varen sacrificar un president al preu d'haver suspès l'autogovern de Catalunya per la força i d'haver empresonat o obligat a exiliar-se els qui ells consideren peces fonamentals del bàndol independentista.

I, entre mig, una cruenta i desigual batalla entre els peons del bàndol espanyolista, en forma d'agressius i violents policies i guardiacivils i els de l'altre, encarnats per pacífics ciutadans defensors de les urnes.

Ara l'Estat preveu, i fa comptes amortitzar, un octubre 'calent', amb importants protestes a Catalunya per la sentència condemnatòria contra els líders independentistes i ha decidit que qui ho gestioni sigui un president i un govern en funcions.

Una vegada passat el 'tsunami': eleccions i nou govern amb una legislatura nova per endavant i 'net' de possibles complicitats amb una sentència que, amb tota seguretat, serà rebutjada pels tribunals internacionals d'aquí a uns anys.

Qui vulgui continuar aplicant, a allò que passa, la mirada curta, les lògiques d'interessos de partits, i el fum que ens serveixen els analistes i tertulians de tots els mitjans espanyols i la majoria de mitjans catalans, té tot el dret a fer-ho...

Ara bé, no entendrà res.