L'agost no ha sigut un bon mes en l'àmbit laboral de les Illes Balears i Pitiüses. L'atur registrat augmentà lleugerament (un 0,6%) en relació a l'any anterior, el nombre mitjà de registres d'altes a la Seguretat Social -i no el nombre de persones afiliades- se’n enfilà a 589.020, la qual cosa implica un increment de 12.607 registres aquest mes (un +2,2% en termes relatius). Aquest nou rècord d'afiliacions és, més aviat, un rècord de precarietat, i no tant d'ocupació. De fet, un 83% dels 39.040 contractes registrats, tot considerant els Fixos Discontinus com indefinits, foren temporals, i la majoria de curta i molt curta durada.
No obstant això, i malgrat la cada vegada major negació fàctica al dret a un habitatge mínimament digne, l'anomenat "mercat laboral" illenc continua sent receptor de mà d'obra forana. Això es palesa als estudis del Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social sobre mobilitat geogràfica dels treballadors d'Espanya. Paral·lelament, la demografia empresarial i laboral estrangera no atura de créixer. Més enllà de les dades estadístiques, vet aquí dos exemples de tot plegat: des de fa alguns mesos, puc veure cada matí com una empresa de construcció (construcció nova, i tota classe de reformes), que té les oficines devora ca meva, es posa en marxa, és a dir, observ la concentració de personal, de furgonetes , etc. Tothom (empresari i empleats) és d'algun país de l'est europeu. L'altre exemple: uns amics m’expliquen que a l'hotel de la Costa Est de Mallorca, en el qual han passat uns dies de vacances, l'empresa és de matriu estrangera, igual que tot staff directiu, i la totalitat de la plantilla.
Aquesta és una realitat que no es pot ignorar. No es pot defugir el necessari debat sobre l'insostenible creixement poblacional d'uns territoris insulars limitats, fràgils, i ja prou malmesos, si no es modifica el model econòmic. Albert Einstein afirmà que "no es poden resoldre els nostres problemes amb les mateixes idees que els van crear". És urgent, idò, repensar el nostre futur socioeconòmic. I fer-ho en clau de cohesió social i decreixement, car, en cas contrari, es farà des d'una aposta per a la dualització social i l’agreujament de la crisi ecològica, climàtica i social. El dilema és: democràcia amb impuls igualitari, o neofeixisme.
