La mobilització planetària contra el canvi climàtic és, alhora, una realitat i una gran esperança. Durant anys, he tingut la sensació -pot ser que equivocada- que érem bastant minoritària la gent que pensàvem que les múltiples facetes de la crisi ecosocial són conseqüència del capitalisme; que no hi ha capitalisme (que, com ens ensenyà K. Polanyi, no té res a veure amb una societat amb mercat, i molt amb una societat de mercat) sense escalfament global; que, amb, entre d'altres, Daniel Tanuro, la idea de capitalisme verd és, excepte per a fer negoci, un oxímoron. La rebel·lió climàtica té a veure amb el “Si que hi ha alternativa”.

A un problema global, una alternativa global. L'internacionalisme rebel per a fer front a la Sexta Gran Extinció és imparable El sorgiment d'un moviment internacional de desobediència civil, com ara Extinction Rebellion, és, en aquest sentit, una grandíssima notícia, llargament esperada. Val a dir que, al mateix temps que, fa uns mesos, vaig tenir les primeres notícies d'Extinction Rebellion, em va venir a la memòria un text de Jürgen Dahl, publicat en un llunyà any 1991 a la revista Debats, intitulat "La Última Ilusión", i que feia poc temps havia llegit en la reproducció de tal article a un llibret de diversos autors que el 1997 publicà l'editorial Germania amb el títol “Crisis ecològica y Sociedad”. En el llibre, J. Dahl afegeix al text original la següent entrada: "Enfront dels discursos cínics dels polítics o l'arrogant optimisme dels científics, incapaços de modificar el funcionament general del sistema econòmic, cal 'llegir els signes' que parlen de la urgència del moment present i de la possibilitat de realitzar, encara ara, actes de rebel·lió, d'autoafirmació, de la racionalitat humana enfront de la crisi ecològica".

Vint-i-vuit anys després que l'escriptor, periodista i pensador alemany escrivís aquestes contundents frases, i ara que les evidencies científiques sobre la catàstrofe climàtica són irrefutables, la possibilitat de realitzar actes de rebel·lió d'autoafirmació de la racionalitat humana enfront de la crisi ecològica s'ha convertit en una urgència -ens queden escassament onze anys perquè l'escalfament global sigui irreversible-, i, alhora, una certesa: El proper gran acte de rebel·lió és a tocar: El 27 de setembre, Vaga Mundial pel Clima!