He dedicat algunes desenes de textos, amb centenars de dades i d'arguments, a defensar la idea que la millor aposta de futur que podem fer els ciutadans de Mallorca i de les Illes Balears és construir un futur plenament autocentrat i plenament sobirà, amb el benentès que és evident que avui ens convendria compartir alguna part d'aquesta sobirania amb els territoris germans de la resta de Països Catalans. I, també, compartir-ne una part amb la resta de pobles d'Europa.
Reconec, però, que cap argument dels que he usat, té tant de pes, tanta força i és tan convincent, com que el president del PP espanyol, Pablo Casado, les dues vegades que ha vengut a Palma, ha parlat en contra de la construcció dels Països Catalans.
També resulta molt gràfic que, de fet, Casado sigui l'únic (o gairebé l'únic, sospit que és imminent un pronunciament de l'alferes Bauzá) que n'hagi parlat dels Països Catalans. Però això són figues d'un altre paner. I qualque dia haurem d'examinar aquest altre paner. Però, ara per ara, ens limitarem a reconèixer que no hi ha cap altre argument més ostensible a favor de que els mallorquins apostem pels Països Catalans que Casado en sigui extremadament contrari.
Si la persona que presideix el partit més corrupte d'Europa, si la persona que encarna l'explotació i espoliació de la nostra terra, si la persona que simbolitza l'antítesi dels interessos dels mallorquins n'és tan contrari, vol dir que ens convé.
Casado diu no als Països Catalans...
Idò, Països Catalans.
-la Gran Catalunya
(Pere Capellà, 1935)
-aqueixa total Catalunya
(Gabriel Alomar, 1931)
-e aquell regne [de Mallorca] sia part de Catalunya
(els diputats mallorquins, 1365)
-Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua
(Jeroni Rosselló, 1873)
-Alcover, un altre gran català de Mallorca, ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya
(Enric Prat de la Riba, 1906)
-Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Com a tal forma part de la Catalunya integral
(La Nostra Terra, 1930)
-Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola
(Miquel Ferrà, 1932)
-les xamoses Balears són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora
(Pere Oliver Domenge, 1916)
-Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som
(Llorenç Riber, 1909)
-tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou)
(Josep Maria Llompart, 1981)
-Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris
(Joan Guasp, 2013)
-Catalunya una nacionalitat, una nació. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears
(Pere Oliver i Domenge, 1916)