Idò, Països Catalans

-la Gran Catalunya (Pere Capellà, 1935) -aqueixa total Catalunya (Gabriel Alomar, 1931) -e aquell regne [de Mallorca] sia part de Catalunya (els diputats mallorquins, 1365) -Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua (Jeroni Rosselló, 1873) -Alcover, un altre gran català de Mallorca, ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya (Enric Prat de la Riba, 1906) -Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Com a tal forma part de la Catalunya integral (La Nostra Terra, 1930) -Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola (Miquel Ferrà, 1932) -les xamoses Balears són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora (Pere Oliver Domenge, 1916) -Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som (Llorenç Riber, 1909) -tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou) (Josep Maria Llompart, 1981) -Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris (Joan Guasp, 2013) -Catalunya una nacionalitat, una nació. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears (Pere Oliver i Domenge, 1916)

Si Tomeu, i vull afegir que ells no venen aquí a seduïr-mos, i venen a predicar i a contar-mos que hem de canviar, que en lloc de ser illencs que en les sevas varietats parlam una mateixa llengua que catalans i valencians i tenim una llarga história conjunta que ens volen canviar, per fer-mos espanyols de la meseta, peró no a las bonas, nó, per imposició i repressió i prepotència. Espanya de les Illes se'n preocupava de recollir els imposts i a caçar mopis i se'n tornavan, un vapor cada més, fins que el turisme descubrí i valorá el que som i tenim, i llavors varen començar a venir "ells" cap aquí i ha quedar-si i ha remanar les cireras, i per el nostre caràcter, avui encara ens fan -se massa i és cuarot-. Salut i República Països Catalans, lliures de............

--"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981 "Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català." http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm --Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

--"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699 --El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència. http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Sí senyor. Bona reflexió aquesta: Si en Casado i en Bauzà, i en Company, són tan extremadament contraris als Països Catalans, senyal que són bons per a nosaltres.

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf