Algú coneix algú que votarà Ciudadanos? Doncs li podria demanar per què.

És un altre comportament de masses mereixedor d’un bon estudi, pel Departament de Síndromes Rares. Segons les enquestes electorals batran el rècord Guinness de pujada de vot de nas tapat, o vot ‘tanmateix tots són iguals’, o com es digui. Votaran perfectes desconeguts mentre l’oferta de partits, especialment de la dreta, mai no havia estat tan variada, però insistesc: falten peces per a completar el trencaclosques. Algú sap dir algun nom d’alguna llista de Ciudadanos? Algú sap de què van? Quines habilitats tenen? On se situen en l’espectre ideologístic? Fins i tot Mateo Isern, que no veia la corrupció de la seva policia ni la de Cursac ni la de Rodríguez, sí que ha vist que a Ciudadanos no hi ha ningú que sàpiga res de gestió pública.

En contrast preocupant Alberto Carlos, Arrimadas i mitja dotzena més de peixots sí que són coneguts, i massa, ja que xuclen tota quanta càmera hi ha al món de la política, i ja són a les portes de les revistes roses (precisament “ara” mostren l’Alberto de xulapo per la Pradera de San Isidro). Això ens remet a un partit personalista, que pareix cesarista, cosa que ens hauria de preocupar molt més. Va esser el mateix Pericay qui, en veure’s perdut, va confessar que Ciudadanos era un partit que funcionava en vertical, que vol dir de dalt a baix. Justament era l’únic delegat de Ciudadanos a les Illes que tenia un poc de cartell i se’l varen llevar d’enmig, tal vegada per massa educat i moderat.

Els manaments de Ciudadanos es redueixen a dos: odiar els que parlen català per sobre totes les coses i odiar el proïsme de tot l’espectre polític que no sigui nacional-espanyolista. La resta és teoria complementària adaptada a les circumstàncies del moment. La pràctica ves a saber: podria esser la sorpresa més gran jamai contada. El cas és que no tenen experiència de govern pràcticament enlloc. Diuen que tenen un quants municipis per Castilla la Vieja, però jo no els he vist, i les notícies que n’arriben no són precisament de dreta renovada i europea sinó més bé de dreta espanyola de sempre. El guirigall d’Andalusia veurem com acaba.

Llur únic propòsit pareix esser recollir la desferra del PP, i com a estratègia els pot anar bastant bé. Tot començà amb la corrupció del PP, o més ben dit: amb la irrupció de la corrupció a les portades dels diaris. Pels anys 90 ja hi hagué el cas Naseiro, però justament els jutges no varen admetre com a proves unes gravacions que ells no havien autoritzat. Idò ve de ben enfora, o de sempre, ja que aquell temps el “Tresporciento”, comprar adjudicacions, copar l’administració amb enxufats, pagar els saraus en negre... era allò normal. Un dels primers polítics condemnats per corrupció va esser Guillem Vidal (batle de Marratxí, repartidor de bloquets, peça clau de Bon Sosec, traïdor a UM...). Com que el varen condemnar a no poder tornar a fer de batle el feren senador, i encara Cañellas li va fer un homenatge a Ses Tres Germanes. Ningú no va demanar qui, ni com es pagava allò, ni, per suposat, què feia Vidal al Senat.

El PSOE de Felipe González sí, que va pagar les conseqüències de la seva corrupció: algun ministre va anar a la presó i varen perdre les eleccions. Això darrer deu esser una de les poques diferències pràctiques que queden entre dreta i esquerra. Amb el PP més n’hi hagués: va rebentar el cas Andratx i els votants andritxols continuaven votant igual, si feia falta “el del lunes al despacho”. Fins que varen aparèixer la llista de Bárcenas i 48 milions en un compte de Suïssa, i a partir d’aleshores cada setmana rebenta un cas nou. La setmana passada ens assabentàvem del cas “Melilla Vice” i aquesta del cas “Rodrigo de Santos II, vuelve”, on resulta que gent del PP de Madrid infiltrats en una oenagé havien enxufat Rodrigo de Santos d’encarregat de concedir ─o no─ permisos a presos de tercer grau.

Fins l’any passat M. Rajoy, Cospedal, Soraya, Villarejo, Fernández Díaz... per dir-ho metafòricament, estaven ben asseguts damunt les tronetes de les clavegueres col·lapsades de... d’allò que solen dur les clavegueres, però ja no, i l’inútil de Casado no té altra idea que repartir bastonades de cec... Això s’enfonsa.

Idò ben bé per a Ciudadanos: només han d’arreplegar les restes del naufragi, i com que a aquell que s’assembla tant al Primo de Ribera li agrada tant representar la vida i miracles dels màrtirs protocristians, els delegats de províncies... a seure i esperar.

La síndrome psicòtica de Bauzá (amb z forastera, de ‘zopez’) me queda fora de quadre.

Ja m’ho deia mon pare: “An això li han de donar es menjar a part”.