Transgredeix fronteres, es un camí que tota persona vol recórrer.

És aquella droga natural i sense recepta que la gent busca per aplicacions, discoteques, concerts, festivals, a l’aturada del bus, a manifestacions.

Triomfa més que el running, mils d’estudis en parlen, les mares i els pares volen que els seus fills i filles el trobin, a qualsevol preu, de ben menuts i menudes ja comencem a rebre missatges subliminals, els prínceps blaus s’ofereixen, les princeses que recerquen, els núvols es tornen roses i les taronges es parteixen per la meitat perquè cadascú d’aquest món trobi la seva altra meitat. Però, sabeu què? Amb les mitges taronges l’únic que farem totes són sucs perquè puguem gaudir d’una bona beguda vitamínica.

I com que som la generació tutti frutti volem també mitges pinyes, kiwis, mangos, plàtans, mandarines, raïm, préssecs, albercocs, cireres. Volem fer una macedònia amorosa.

Ja no ens deixem enganyar tant fàcilment, tot i que seguim per rutes, en ocasions perilloses per la salut emocional i afectiva de nosaltres mateixes. Cuidar-nos és complimentar i amanir aquesta macedònia de manera curosa, sense etiquetes, on el capitalisme no ens faci partícips d’un concepte d’amor erroni i salvatge. No posem en venda els nostres llaços i vincles afectius. No ens volem drogades per aquesta anestèsia actual i històrica, de sotmetiment i perpetuació d’un sistema d’AMOR ROMÀNTIC neoliberal i idíl·lic.

Portem tants anys intentant acontentar a la societat, que com bé diu l’artista, pianista i compositora Clara Peya, tenim l’estómac de plàstic.

L’escriptora, professora i activista Briggite Vasallo també ho explica molt bé i de forma clara en molts dels seus articles, conferències i animo que llegiu el seu darrer llibre.

L’amor no és un producte que es pugui comprar a cap botiga, tampoc es compra cap dia assenyalat, l’amor no es pot banalitzar. L’amor no té condicionants de gènere, ni rols establerts, ni marges normatius sempre que hi hagi llibertat, sinceritat i confiança. L’amor no es pot traduir i consolidar únicament en una boda o cerimònia, l’amor no és poder de l’església, tampoc de les empreses.

L’amor és de totes aquelles persones que se senten vives, que s’allunyen del patriarcat, del món heterosexual i blanc. Que no en queden excloses, evidentment, però no ens oblidem que la macedònia no només es fa amb plàtans i maduixes. Hi ha moltes més fruites, com més millor.

Benvinguda generació Tutti Frutti, fins mai Amor Romàntic.