“La despesa militar mundial creix fins als 1,8 bilions de dòlars el 2018” és el titular de la notícia més punyent dels darrers dies. Són dades de 2018 que ha presentat l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI). Anotin: El pressupost públic que els estats dediquen a activitats militars com l'exèrcit, la recerca, o la compra d'armes l'any passat va créixer un 2,6% (87.000 milions en termes absoluts) respecte a 2017. S’ha arribat a l'astronòmica quantitat de dòlars citada al titular. Retinguin que, en l'actualitat, la despesa militar mundial és un 76% més alta que el mínim històric, registrat després de la Guerra Freda, en 1998.

Els grans responsables d'aquesta orgia de despesa armamentista són els EUA i la Xina, amb 649.000 i 250.000 milions de dòlars respectivament (3,2% i 1,9% sobre el seu respectiu PIB). Els segueixen Aràbia Saudita, l'Índia, França, Rússia, Regne Unit, Alemanya, i el Japó, amb despeses militars que van des dels 67.600 als 46.600 milions de dòlars. Destaca l’impressionant pes, el 8,8%, que aquesta despesa té sobre el PIB d'Aràbia Saudita. Val de dir que el Regne d'Espanya ocupa; amb 18.200 milions (1,3% del PIB), la destacada posició setze en aquest vergonyós rànquing.

El cas és que aquesta enorme despesa mundial en armament, que representa el 2,1% del PIB global, i equival a 239 dòlars per persona, s'ha de qualificar, sense embuts, de nova cursa armamentista. Una desfermada carrera que, en paraules de Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, “si no hi ha un canvi, ens podem trobar un món amb més armes que persones, i això pot ser una catàstrofe". Malauradament, no sembla albirar-se cap canvi en aquesta tendència.

Mentrestant, l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides progressa lentament, i el risc planetari més apressant, com és l'Escalfament Global, avançà cap a la irreversibilitat. Tot plegat, és un despropòsit. Potser ha arribat el bon punt que no quedi més remei que fer cas de debò a Antonio Gramsci quan en “Odi als indiferents” ens proposa, amb la seva característica agudesa, que “els detinguts haurien de ser immediatament alliberats, i hauria de ser detingut el senyor Capitalisme”. És a dir, frenar l'actual cursa armamentista té a veure amb frenar el capitalisme desfrenat.