«Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
“Caminante no hay camino,
se hace camino al andar…»

Antonio Machado Ruiz, que havia nascut a Sevilla, el 26 de juliol del 1875, va morir a Cotlliure, Catalunya Nord el 22 de febrer del 1939, ara fa 80 anys. Moria poc després d'haver travessat la 'frontera' acompanyat de Carles Riba, Joan Sales i altres literats.

El gran poeta espanyol no era en terres catalanes (sota domini francès) per gust. S'hi va haver d'exiliar com tants altres en acabar la guerra, provocada pel cop d'estat de Franco i altres militars feixistes.

A Machado no el cobreix la pols d'un país veí del seu, perquè així ho va decidir, sinó perquè va haver de patir l'experiència traumàtica de l'exili.

«Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
'Caminante no hay camino,
se hace camino al andar…'».

Avui, com ahir, en el Regne d'Espanya, 'les caderneres no poden cantar', els poetes i els rapers no poden piular, els polítics demòcrates que pretenen estar al servei del seu poble, són empresonats o han de fer amb les seves passes un camí que no saben si tornaran a trepitjar... i han de romandre a llocs on els boscos en vesteixen d'arç.

Els botxins d'avui, fills dels botxins d'ahir, no han après res i continuen provocant que, com va haver de fer el poeta, escriptor i intel·lectual andalús, els cervells més privilegiats hagin de fugir, per no caure en les seves brutes mans.

«¿Quién sembrará la tierra?

¿Quién regará la espiga que junio amarillece?».