Duim mesos sentint declaracions i contradeclaracions sobre els pressuposts del Regne d'Espanya. Però el debat/renou mediàtic no s'ha centrat en cap cas en les línies polítiques que han de marcar els comptes i, menys encara, en els detalls dels comptes. Es tracta d'una suma de monòlegs buits, retòrics i repetitius sobre si les formacions independentistes catalanes han de donar el seu suport als comptes que presenti Sánchez.

Més enllà de la obvietat que amb el bloc monàrquic del 155 no es pot negociar res pus que no sigui una sortida democràtica per a les ànsies de llibertat de la majoria del poble català, crec que la tasca dels representants independentistes a les institucions monàrquiques (siguin d'àmbit estatal o autonòmic) és la de presentar la seva pròpia proposta de pressuposts i la tasca dels representants independentistes a les institucions republicanes (malauradament a l'exili) hauria de ser la de presentar el que serien els pressuposts d'una República catalana.

Cap de les dues propostes és, avui, implementable, però ambdues ajudarien a allò que s'ha anomenat darrerament 'eixamplar la base'.