Ja el tenim aquí, amb el canvi d’hora arriba la baixada de temperatures i el fred de tardor... Aigua a bots i barrals el cap de setmana que va guanyar una hora més. Un canvi horari que diuen serà el darrer...com deia ma mare, hauríem d’anar amb l’hora del sol, com abans!

Començam aquesta setmana el mes de novembre, amb la Nit de les ànimes, festa recuperada enfront del Halloween que, de tota manera, ha conquerit els mostradors als comerços, les desfresses a les escoles i instituts... Una festa per a infants que té l’empenta del poder mediàtic nord-americà. Recuperem les nostres tradicions, amb els rosaris de dolços, malgrat que sabem que no guanyarem...

El mes de novembre a part de tradicions relacionades amb la memòria i record dels morts familiars, té un 25 que també commemora, recorda, i ret homenatge a tantes dones que han mort en mans d’aquells que deien que les estimaven. Unes morts absurdes, violentes, injustes, no ho deixarem de dir.

Enguany el moviment feminista aquí a ca nostra, està preparant un seguit d’actes, no només a la setmana del 25. Vol dedicar tot el mes a la memòria de les víctimes, lligada a la reivindicació Ni una menys!, contra les violències masclistes, així en plural, perquè són moltes: físiques, psicològiques, econòmiques...

La pitjor, aquella que acaba amb la mort, amb la desaparició de dones i filles i fills. Hem de recordar les estadístiques? Impressiona saber que enguany, l’any 18 del segle XXI, 51 dones i 2 nins, 5 nines, i 2 homes, sis d’elles per homes no parelles o exparelles, segons www.ibasque.com. ?

Ho deman, impressionen les xifres? Si li posam el total acumulat en aquests anys, hem de dir que escarrufen. Ho he escrit moltes vegades en aquesta secció d’opinió que em demanen setmanalment els amics de dbalears.cat. A vegades fins i tot jo pens que em faig «penyassa» com diuen ara les joves. Potser sí, però què voleu que us digui... continuen morint dones joves, majors, de totes les edats, i ja no basta dir que és una xacra social. És un drama social, una tragèdia, un problema seriós de la societat que manté el patriarcat, que l’alimenta amb la cosificació de les dones, com a objectes sexuals.

Direu que hem avançat, ara és un delicte la violència masclista, abans era una «falta» definició jurídica que feia que es considerés problema domèstic, de dins les famílies... Ara, a Rússia també s’hi considera si no hi ha agressions hospitalàries, segons una recent reforma de la llei.

Hem avançat és cert, al carrer, en els mitjans de comunicació, en els serveis públics, se’n parla, es forma als professionals, hi ha campanyes -ara el mes de novembre les veureu. Continua havent-hi molta mentalitat retrògrada en algunes professions, per exemple, el món judicial, hem tingut múltiples exemples. Encara són necessàries accions de formació en el món universitari, introduir la perspectiva de gènere com a matèria obligatòria en aquells graus que tindran relació amb persones, des de salut, fins a educació, passant per dret, ciències socials diverses... I no en parlem del temari de les oposicions no sols per a professionals com metges, docents, sinó sobretot per a jutges, fiscals, cossos de seguretat...

Perspectiva de gènere imprescindible per atendre correctament la violència masclista, sense entendre que les dones són persones, que tenen dret a viure amb dignitat, i no cossos bells per al plaer dels homes, sense entendre això que és tan elemental, no es pot veure el patiment, el dolor, la injustícia, la por, d’unes relacions humanes que duen a la violència psíquica i física. Que acaben amb mort.