Rafael Borràs

Població inactiva

Rafael Borràs29/10/18 0:00

Dijous de la setmana passada es va publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al tercer trimestre d'enguany. Aquest treball de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ens informa de l'evolució del nombre de persones que estan en disposició, i volen o necessiten incorporar-se a un treball de mercat (és a dir, a una ocupació remunerada). Aquest grup s'anomena Població Activa, i es divideix entre persones ocupades i desocupades. Per ser inclosa entre les persones ocupades (assalariades o autònomes) n'hi ha prou que s'hagi treballat remuneradament una hora en la setmana en la qual aquesta persona és enquestada. No obstant això, per formar part del grup de persones desocupades, es requereixen una infinitat de requisits.

A hores d'ara, qui més qui manco, ha llegit, i, en alguns casos, ha comentat, les dades d'ocupació i atur sense majors aclariments metodològics, ni endinsar-se massa per a les bardisses de la precarietat que fa que el treball remunerat cada vegada sigui socialment menys inclusiu.

El que em sembla estrany és la poca atenció que susciten les dades de l'altre grup del qual l'EPA informa: la Població Inactiva, és a dir, les persones que no estan en disposició, no volen, o no necessiten incorporar-se a un treball de mercat. Aquesta població es divideix, fonamentalment, en persones jubilades, pensionades o amb una incapacitat permanent, estudiants, i les que es dediquen a les "tasques de la llar".

Dels resultats de l'EPA del tercer trimestre de 2018 referits a aquesta població inactiva a les Illes Balears em sembla rellevant comentar que, en ple estiu, les persones inactives pel fet de ser estudiants en l'última dècada ha crescut més del 36%, car han passat de ser 35.600 el 2009 a 48.500 enguany. Car sembla haver-se contingut l’abandonament primerenc del sistema educatiu per a incorporar-se al mercat laboral, és, sens dubte, una bona notícia.

Tanmateix, el que em sembla més rellevant és que les persones inactives per causa de la seva dedicació a "tasques de la llar" ha sofert poca variació (amb prou feines el xx en els darrers deu anys). Però, atenció: les dones són molt majoritàries (darrera dada: 9,8% homes, per 69,2% dones). En fi, hi ha coses -com el biaix patriarcal dels treballs de cura- que, ni amb una crisi-estafa monumental, ni amb els càstigs socials del neoliberalisme, no canvien, o ho fan massa a poc a poc!