Lluir un llaç groc al vestit, a l’americana, a la rebeca, no vol mostrar res més senzill que vols la llibertat per les persones preses per les seves idees, preses polítiques. No vol dir que estàs a favor de  la independència de Catalunya com volen fer creure el PP i Ciudadanos.

Lluir un llaç groc o pintar-lo, o posar-lo al mur del facebook, o del twitter, o al whatsapp i altres,  només vol dir això. Llibertat per aquelles persones que romanen tancades en presó «preventiva», fora judici, fora sentència. Una manera de tenir-les presents, de no oblidar-les, de recordar-les.

Aquelles persones que retiren els llaços a Catalunya, o aquí, mostren una intolerància inaudita. Ens posam llaços vermells per recordar les víctimes del VIH, quan commemoram la data de la lluita contra aquesta malaltia. Llaços rosa per solidaritat amb tantes persones que pateixen i han patit el càncer de mama. Llaç morat quan volem mostrar que som feministes, que ens solidaritzem amb tantes dones víctimes de les violències masclistes, tan presents en la nostra societat. Llaç blanc quan hi havia una víctima del terrorisme...

Llaç groc per tenir present el patiment, la soledat, d’aquelles persones tancades a presons per haver exercit el dret democràtic de manifestar les seves idees, per haver exercit els seus càrrecs polítics, de Consellers i Conselleres d’un govern elegit democràticament. O de ser líders d’organitzacions socials i entitats com en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez. O haver presidit el Parlament de Catalunya com na Carme Forcadell.

No són polítics presos, com són en Jaume Matas, o na Maria Antònia Munar, o en Joan Josep Cardona, amb sentències fermes, complint condemna per haver furtat doblers públics. No és el mateix, polítics a la presó com en Rodrigo de Santos, en Bàrcenas, tenen sentències, decisions judicials després d’exhaustiva investigació. I no oblidem el cunyat i gendre reial!

Hem vist líders com el Sr. Rivera o la Sra. Arrimadas retirant llaços grocs dels carrers, amb somriures, com si fessin un gran gest. Mostren clarament com entenen la democràcia, amb confrontació. Si no és així, no s’entén el seu silenci davant l’agressió al periodista de Tele5 perquè duia una camiseta groga. Volen encendre ànims violents per aparèixer com els salvadors de la pau...

Començam el setembre, un curs que acabarà amb cites electorals. L’examen per als nostres representants polítics a les institucions el passaran el mes de maig. No només se’ls valorarà la feina feta o deixada de fer. A l’hora d’exercir el vot hi haurà també els desitjos de futur, la confiança que es diposita en les persones que apareixeran a les llistes electorals.

Per aquestes raons convé tenir present aquelles pràctiques que s’han fet amb honestedat, amb transparència, amb honradesa. Segurament amb errades i encerts, no ho dubteu, però sobretot, fidels a allò que presentaren en els programes electorals, sense mangarrufes, sense posar mà al calaix públic.

Convé tenir present igualment qui sap treballar en la pluralitat i qui només reclama la majoria absoluta per fer i desfer, com ens té acostumats la dreta més conservadora. Qui reconeix que la societat és diversa i sap escoltar totes les opinions, i qui només sap fer feina «pels nostres». I aquells que no ho han demostrat, perquè no han accedit a la gestió com és el cas de Ciudadanos, escoltau-los i pensau en els gestos que fan els seus caps, són el seu model. El d’una dreta que vol mostrar-se de centre i de tota manera se situa més als extrems quan orgullosament troba que s’han de retirar llaços grocs.