Avui acaba el juliol, demà benvingut agost, amb la festa de la Patrona de Pollença, i tantes altres, la Mare de Déu dels Àngels per exemple, el dijous, abans festa familiar de retrobada i benvinguda als qui venien a passar les vacances.

En aquest mes hem conegut una altra sentència condemnatòria contra una dona, na Joana Rivas, amb cinc anys de presó, sis d’inhabilitació de la pàtria potestat dels seus dos fills, 30.000 euros pels danys morals i materials a la seva exparella i el pagament de totes les despeses judicials. Ja heu signat la demanda d’indult que corre per les xarxes?

Una vegada més una decisió judicial basada en una mentalitat patriarcal, que fa culpable la víctima, que nega l’evidència d’uns maltractaments, que posa en dubte l’actitud de la mare protectora per haver tingut el suport del moviment feminista!

Sentències així ens mostren la necessitat de la formació en igualtat dels jutges, fiscals, advocats, del món de la justícia en general, que no tenen ni han conegut, ni en els anys d’estudis universitaris ni en els posteriors de preparació per a l’exercici de la seva professió.

Ho hem dit diverses vegades, el problema de la violència masclista cap a les dones és un reflex de la mentalitat imperant que considera els homes superiors a les dones, que les veu com a objectes sexuals per al seu gaudi, que les vol relegades al seu paper de reproductores, de mares, esposes, filles, germanes que han de tenir cura de les persones del seu entorn, siguin infants, siguin majors.

No són immunes a aquesta mentalitat els professionals que exerceixen de jutges, fiscals, que decideixen sobre la vida d’altres persones... Millor dit, amb les sentències recents com la de na Joana Rivas o la Manada, ens mostren que aquesta mentalitat està molt arrelada en la visió del món de molts jutges.

No és fàcil creure en la justícia espanyola avui dia... No és fàcil per la ciutadania en general, molt manco per les dones víctimes de violència masclista. Com poden respondre als missatges que animen a la denúncia si llegeixen sentències com aquestes? El maltractador la menysprea, l’amenaça en tenir ell els seus fills, filles. Com poden sentir-se fortes per rompre amb la por, fer una passa endavant i tallar els vincles amb aquell que la maltracta?

És fàcil caure en el pessimisme, en la tristor, quan coneixem aquestes sentències, aquesta realitat per a na Joana Rivas, independentment d’allò que pensem si la defensa ho ha fet bé, o no, o... la cosa segura és que la realitat d’aquesta dona s’ha trastocat, i la dels seus fills...

I així i tot, no hi caurem en la desesperança! Davant les actituds masclistes, patriarcals, cal continuar lluitant per canvis reals, no gestos a la galeria, canvis substancials, reivindiquem una vegada més amb força els drets de les dones que pateixen cada dia, silenciosament, la violència masclista a tenir suport institucional, sentències justes que castiguin els violents.

No caurem en el desànim del i tanmateix...! Continuem indignant-nos, continuem sortint als carrers, continuem exigint l’indult... Perquè ens volen callades, submises, sotmeses... Aquells que són capaços d’escriure sentències com aquestes, els molesten la solidaritat, la sororitat del moviment feminista que exigeix decisions valentes que arraconin els professionals sense formació democràtica, igualitària.