L'any 2001 es publicava la traducció catalana del llibre 'Un rei cop per cop', la biografia no autoritzada de Joan Carles de Borbó. Aquest llibre, signat amb el pseudònim de Patricia Sverlo,

va ser un dels primers intents d’aproximació crítica a la figura de l'avui rei emèrit d’Espanya, el tabú informatiu més gran del regne. Amb immunitat penal davant de qualsevol acte delictiu que pogués cometre, i protegit i adulat pels mitjans de comunicació
convencionals com si fos una espècie en perill d’extinció.

En aquest llibre es fa un repàs als principals punts obscurs del borbó vell: la mort del seu germà; la traïció al seu pare; el cop d'Estat del 23-F; la construcció d'una important fortuna personal a base de tràfic d'influències i de robatoris; diverses batalles campals per evitar que els seus escàndols sexuals veiessin la llum; tantes altres per impedir que els problemes dels seus 'íntims' fossin tractats amb independència en els tribunals... Tot això configura un currículum prou agitat que no té res a veure amb aquell personatge mitificat al qual s'atribueix, com un gran mèrit, el fet d'haver liderat el 'pacífic procés de transició democràtica'.

El febrer de 2002, n'Antoni Artigues em va convèncer perquè fes la presentació de 'Un rei cop per cop' a la XIII Setmana del Llibre en Català, que es feia al Palau de Fires i Congressos de Palma. Lògicament vaig accedir-hi encantat.

Els dies previs a la presentació del llibre, els organitzadors i jo mateix varem patir un linxament mediàtic de règies dimensions, encapçalat pels diaris espanyols 'La Razón', 'El Mundo' i 'ABC' i amb insults signats per alguns dels periodistes que aquests dies comencen a botar, talment com rates, del, fins ara, confortable vaixell del borbonisme.

Els republicans anam en llaüt. Però tenim memòria.