No és cap novetat si recordam que a Alemanya fa anys i panys que hi ha interès per la llengua catalana i per la cultura que s’ha desenvolupat en la nostra llengua. Ens podem remuntar al primer autor que va sistematitzar la fonètica de la llengua catalana, l’alemany Bernd Schädel, o a insignes romanistes que varen tenir en compte la nostra llengua com ara Walter von Wartburg o H. Meyer-Lübcke.

Més recentment, la cultura catalana ha tengut una presència important a Alemanya. Segurament l’episodi més destacat va ser l’any 2009, quan la literatura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre més important del món, la de Frankfurt. Encara he llegit no fa gaire articles de premsa (aquí i a Alemanya) recordant el discurs inaugural que hi va fer Quim Monzó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2018, una autèntica obra mestra de l’art de l’oratòria. Vaig tenir la sort de poder participar en diverses activitats, en aquella ocasió, i record la sensació d’arribar a Frankfurt i trobar pertot arreu anunciades traduccions d’autors catalans com Jaume Cabré o com Mercè Rodoreda a l’alemany. Al quiosc d’allà on vaig baixar del tren s’anunciava la traducció de Les veus del Pamano.

La literatura catalana no arribava a Alemanya com un bolet, emperò, perquè ja hi havia allà qui se n’ocupava des de feia temps. Vull recordar que, com a editor, l’acutal ministre d’Afers Exteriors d’Alemanya i antic president del Parlament europeu, Martin Schülz, va publicar traduccions a l’alemany d’unes quantes novel·les d’en Jaume Cabré. I és dels que sostenen que, si Catalunya fos independent, en Cabré ja faria temps que tendria el Premi Nobel de Literatura.

Dins aquest context, és un gust veure que la Universitat de Leipzig acull, des de fa un parell de setmanes, la Càtedra Marià Villangómez. Aquesta càtedra va ser creada l’any passat per la Universitat de Leipzig i l’Institut Ramon Llull. A l’esmentada universitat alemanya l’hostatja el departament de Lingüística i de Traducció, que dirigeix el professor Carsten Sinner. I el primer titular de la càtedra és el Dr. Marcello Giugliano, professor fins ara de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, i especialista en traducció poètica del català i al català. La inauguració de la càtedra va comptar amb la presència de na Fanny Tur, consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, i d’en Manel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull.  

Consider que va ser una gran pensada dedicar una càtedra al nostre poeta dins l’àmbit de la traducció. Aquí a Eivissa de vegades no ho tenim prou en compte, però Marià Villangómez va ser un dels grans traductors de poesia del segle XX. De la seua mà varen passar al català pàgines insignes d’alguns dels clàssics anglesos, francesos o italians més destacats dela poesia moderna i contemporània. Potser aquí l’obra del poeta va eclipsar la del traductor, però des del meu punt de vista l’una i l’altra resulten pràcticament indestriables.

A Alemanya, idò, ja tenen una càtedra dedicada al nostre traductor més il·lustre. A la Universitat de Leipzig. A la de Kalsruhe, on hi ha les famoses miniatures de Ramon Llull, hi ha un departament que compta amb estudis dedicats al doctor il·luminat, “Pare de la Pàtria Catalana”, per usar l’expressió de la placa que li és dedicada al santuari de Lluc, a Mallorca. Així mateix, a la universitat de Münster, hi ha un grup de filòlegs dedicats exclusivament a la preparació de l’edició crítica de l’obra de Llull en llatí. També compten amb estudis de català prou desenvolupats i amb prou incidència universitats com la de Frankfurt, de la mà de l’activista Til Stegmann, o a la de Ratisbona, amb una llarga tradició en aquest camp.

De fet, Alemanya és el país del món que compta amb més universitats on s’ensenya la llengua catalana. En aquest context, la càtedra Villangómez ve a enriquir els estudis catalans en aquell país, motor d’Europa, on la civilització no fa por i tot interessa.